Pel cor que amor somia

Santiago Rusiñol (1861-1931), La vall dels tarongers, Biniairaix (Mallorca) (1901).


Los tarongers de sóller
A la marjada ombrívola
los tarongers s’acopen,
son fruit com l’or grogueja
dins de la ufana fosca.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Passa l’oreig que arriba
tot cabdellant les ones
i de les flors més blanques
porta la flaire dolça.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

La busquera que hi niua
per lo brancatge bota,
o, fugint-ne, s’hi atura
dels olivars la tórtora.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Lo rossinyol refila,
i en el silenci escolta
com l’acompanya l’aigua
que fil a fil degota.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Altívoles muntanyes
amunt la vall coronen,
lo sol ses llums hi senya,
sos trencs hi fan les ombres.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Llunyanes, les cingleres
on l’àliga s’ajoca
el blau del cel retallen
amb sos cairells que es rompen.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

L’aigua a la torrentera
sota els pollancs s’escorre,
fuig lo vent que batega
les fulles tremoloses.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Pel cor que amor somia
l’hora d’avui s’escola,
la de demà s’atansa,
mes la d’ahir no torna.
Benhaja l’ombra quieta
dels tarongers de Sóller. 

Josep Lluís Pons i Gallarza (1823 – 1894).


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s