…darrere una mata hi ha un home cagant…

Antony Gormley, Precipitate, 2004.


El pessebre màgic
Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ding-dang.
A dins una cova
hi ha gent que no es mou,
un nen sense roba,
l’estufa és un bou.
Un riu fet de plata,
hi ha ànecs nedant,
darrere una mata
hi ha un home cagant.
La neu és farina,
el cel cel·lofan,
la mare una nina
i el Déu un infant.
Montserrat Jané (música) i Ricard Bonmatí (lletra).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s