I és camí incert cada camí, n’és cada vida

James Ensor(1860-1949), La meva germana Marie Ensor dormint entre les dunes, 1877.


cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi,
         ¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
         de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
         diu: —Vine, vine—.
Però: —No passis!— diu un vel
         de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,
         rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
         colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
         qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
         qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient
         acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
         sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
         a què em convida?
I és camí incert cada camí,

         n’és cada vida.
Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 185 [El cor quiet, 1925].


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s