Hipòcrites!

Marc Vicens, 2012
«Vostè ho sap tan bé com jo, que són arbitraris. Vostè, per donar a entendre una cosa, en diu una altra. Per donar a entendre que vol anar a Barcelona diu que vol anar a Perpinyà. És la tàctica habitual en el país, la tàctica que portem a la massa de la sang i que utilitzen, em farà dir, les criatures de bolquers, com la cosa més natural. No dir mai la veritat! Aquest és l’ideal universal. Transportem una sobrenaturalesa d’hipocresia que ofega l’autèntica, fins a un tal grau que quan sortim de la representació de la comèdia sentim una angoixa i una inquietud insuportables, ens sentim com inermes i indefensats, com si ens trobéssim fora de joc, a punt d’ésser devorats per la força de la hipocresia dels altres. A tot arreu la hipocresia és tinguda per un estat d’esperit repugnant, però ací hem fet un esforç per fer-la simpàtica: l’hem feta simpàtica a través d’una manera de manifestar-nos que anomenem la vivor, l’aparentar sempre una vivor considerable, una vivacitat mental, de faccions, de gesticulació —desproveïda totalment de seguretat bàsica, és clar, però que ens dóna la sensació de defensa davant dels altres…»

Josep Pla (1897-1981), Nocturn de primavera (1953). Barcelona: Destino, 2006, p. 174. 


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s