Solitud-Silenci-Sentit

Winona Ryder (1996).
«No em fa cap vergonya afirmar que sentia una gran solitud que em recorria el cos. Pot semblar curiós, però tothom s’aferra al seu petit món amb una gran necessitat de parlar, cadascú amb una història pròpia que comença en algun punt intermedi estrany i llavors s’esforça a explicar-ho tot per donar-li sentit, una lògica i un final.»
Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 385.

Pere Portabella (dir.), Die Stille vor Bach (2007) [El silenci abans de Bach].

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s