Coquette, deist, dévote

Madonna, Sex (1992), per Steven Meisel.


«There are three epochas in the empire of a French woman. – She is coquette, — then deist, — then dévote: the empire during these is never lost, — she only changes her subjects when thirty-five years and more have unpeopled her dominion of the slaves of love, she repeoples it with slaves of infidelity, — and then with the slaves of the church.»

«L’imperi de la dona francesa es divideix en tres èpoques. Primer és coqueta, després deista i després devota. Durant tots els períodes no perd mai el seu imperi, només canvien els vassalls. Quan al cap de trenta-cinc anys o més s’han despoblat els seus dominis d’esclaus de l’amor, el repobla amb esclaus de la incredulitat i després amb els esclaus de l’Església.»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia (A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768). Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 164.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s