Sobirania

Una imatge del mural de l’assemblea de l’ANC de Gironès per la Independència, a la ciutat de Girona. Foto: El Punt Avui.


el meu poble i jo 

                                        A la memòria de Pompeu Fabra. 
                                       Mestre de tots.
 

Bevíem a glops 
aspres vins de burla 
el meu poble i jo. 

Escoltàvem forts 
arguments delsabre 
el meu poble i jo 

Una tal lliçó 
hem hagut d’entendre 
el meu poble i jo 

La mateixa sort 
ens uní per sempre: 
el meu poble i jo. 

Senyor, servidor? 
Som indestriables 
el meu poble i jo. 

Tenim la raó 
contra bords i lladres 
el meu poble i jo. 

Salvàvem els mots 
de la nostra llengua 
el meu poble i jo. 

A baixar graons 
de dol apreníem 
el meu poble i jo. 

Davallats al pou, 
esguardem enlaire 
el meu poble i jo. 

Ens alcem tots dos 
en encesa espera, 
el meu poble i jo. 

B., 9 de febrer de 1968. 

Salvador Espriu (1913-1985), Cançons d’Ariadna (1949).



Sweet pliability of man’s spirit!

Gustave Doré (1832-1883), Don Quixote (c. 1860).


«Sweet pliability of man’s spirit, that can at once surrender itself to illusions, which cheat expectation and sorrow of their weary moments!»


«Dolça flexibilitat de l’esperit humà, que es pot lliurar tot d’una a les il·lusions, que burlen les inquietuds i les preocupacions dels moments difícils!»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia [A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 132.




A la fi

Jan Saudek, Jan’s Heaven.


«A la fi sempre depenem
de criatures que hem creat.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, v. 6.861. (Segona part de la tragèdia, acte segon)



Des chattes pathétiques!

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a la cerimònia de proclamació de sant Joan d’Àvila doctor de l’Església, Roma, 7-x-2012.


«Des chattes pathétiques.»

«Pathetic pussies.»

«Figues patètiques.»

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 221. (labutxaca)

Anant a les palpentes entre les formes del passat

Fotografia: Berta Vicente.


«Et pots perdre anant a les palpentes entre les formes del passat. És esfereïdor la tira de coses i de persones que es mantenen sense bellugar-se dins el propi passat. Els vivents que extravies a les criptes del temps dormen tan bé amb els morts que ja es confonen amb una mateixa ombra.»

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, pp. 175-176. (labutxaca)




Who I am?

Stoya, Bizarre.


«There is not a more perplexing affair in life to me, than to set about telling any one who I am, – for there is scarce any body I cannot give a better account of than myself; and I have often wished I could do it in a single word, – and have an end of it.»


«En la vida no hi ha cosa que m’amoïni més que haver d’explicar a algú qui sóc, perquè segurament ho faria millor de qualsevol altre que de mi. I sovint m’hauria agradat de fer-ho amb una sola paraula i acabar d’una vegada.»

Laurence Sterne (1713-1768), Un viatge sentimental per França i Itàlia [A Sentimental Journey Trough France and Italy, 1768]. Traducció de Joaquim Mallafré. Barcelona: Destino, 2001, p. 130.