Onades

Daniel Sorine, Martine Van Hamel (1978).


Les onades que se’n tornen
Una vegada, un home que, per una sèrie de problemes, es trobava en una posició difícil a la capital es dirigí cap a les províncies orientals. En arribar a la platja que separa les províncies d’Ise i d’Owari, veié l’escuma blanca de les onades i va compondre aquest poema:
Tot i recar-me,
cada passa m’allunya
d’allò que estimo.
Com envejo les ones
que en arribar se’n tornen!
Contes d’Ise (s. x). Traducció de Jordi Mas López. Barcelona: UAB/PAM, 2005, p. 33.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s