I tan bé que està…!

Brassaï (1899-1984), Dalí (1955).


«[Pompeu Crehuet] Diu que l’Albert Llanas, home cruel, solia col·locar-se al costat dels qui estrenaven i a cada acudit que feia figa els tocava amicalment l’esquena i amb expressió falsament condolguda els anava dient: “I no volen riure els fills de puta! I tan bé que està…! Però té, no volen riure…!”»


Carles Soldevila (1892-1967), Del llum de gas al llum elèctric (1951). Barcelona: Empúries, 2002, p. 203.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s