Ni cerca la ventura ni la ventura és que defuig

Cartagena, Colombia. A boat on the fourth stage of the New Moon regatta. Fotografia: Joaquin Sarmiento.


La vela
Blanqueja, sola, aquella vela,
boirina endins del blau del mar.
Què cerca en tan llunyana terra?
Què deixa al seu indret pairal?
L’oratge xiula, l’ona juga,
es vincla l’arbre mestre i cruix.
Mes ai!, ni cerca la ventura
ni la ventura és que defuig.
Per sota hi llisca el blau de l’aigua,
al cim s’hi vessa l’or solar:
i ella, rebel, demana el tràngol,
com si en el grop veiés la pau.
1832
Mikhaïl I. Lérmontov (1814-1841). A: Poesia russa. Antologia. A cura d’Elena Vidal i Miquel Desclot. Barcelona: Ed. 62, 1983, p. 134. (MOLU, 28)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s