No desaprenc de somriure’n

Mary Poppins, Olympic Games London 2012.


                                                                                                                     To S.

De tots dos habito al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l’una mà dono al Desig,
l’altra dono a la Recança.

Cadascú diu marevelles
del jorn vivent o el difunt:
no sé de l’altra o de l’un
qui diu mentides més belles.

El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l’enyorança
del que mai haguí ni hauré.

I quan la sort m’era esquiva
m’han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no tornarà
o voler el que mai arriba.

Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
més damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.

A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m’enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure’n.

Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.



Josep Carner (1884-1979), «En companyia», El cor quiet (1925).

Anuncis