Anotació

No sents…?

John McFadyen, Dagenham (2006).

 
Cançó de pluja
 
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
 
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà…
Gotes de pluja, gardènia que es bada…
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
 
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets…
No sents, cor meu, quina pau més divina?
 
¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna…
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
 
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra (1894-1961).

 
 
Anuncis
Anotació

Moltes coses

Portrait of Raquel Welch, 1960’s.
 

«—Tenim moltes coses en comú, com ara… Moltes coses.»

Zadie Smith, London NW [NW, 2012]. Traducció d’Ernest Riera. Barcelona: RBA/La Magrana, 2013, p. 174.

 
Anotació

Sempre és culpa del llibre?

The full skull of the skeleton of king Richard III found at the Grey Friars Church excavation site in Leicester.

«Si xoquen un llibre i un cap i sona buit, ¿sempre és culpa del llibre?»

Georg Christoph Lichtenberg (1742-1799), Quaderns de notes [Sudelbücher]. Edició i traducció d’Amadeu Viana. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012, n. 399, p. 104.

 
 
Anotació

Probabilities

Dècim de la Lotería Nacional.

«La noció que la gent té sobre la probabilitat es basa tant en el convenciment que el que ha passat s’ha de repetir, que sovint no se’ls acut pensar que el fet que un esdeveniment hagi tingut lloc una vegada pot ser sovint la causa mateixa que aquesta repetició sigui improbable.»

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, cap. XIV, p. 114.



Anotació

D’une grâce… inutile?

Amparo Muñoz a Mamá cumple 100 años (Carlos Saura, dir., 1979).

 

«I […] jo la contemplava mentre es treia de les mans resignades un llargs guants amb una gràcia inútil.»

«Et je la regardais […] ôter de ses mains résignées de longs gants d’une grâce inutile.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 214. (Combray II)

Anotació

Liberal Curiosity

Masao Yamomoto, Nakazora #987.

«Un gran home, encara que hagi seguit un viarany poc fressat, ha de ser sempre objecte d’una curiositat generosa.»

«A great man, though in an unpopular path, must always be an object of liberal curiosity.»

Thomas De Quincey (1785-1859), Els últims dies d’Immanuel Kant [The Last Days Of Immanuel Kant, 1827]. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Barcelona: L’Avenç, 2013, p. 7.