Oh, happy February!

Springfield, Illinois. The sun sets on the opening day of the Illinoisstate fair. Photograph: Seth Perlman.
 
 

«Cal notar que, en el llibre memoràndum que he esmentat abans, hi vaig trobar un fragment d’una antiga cançó (inserit per Kant, i datat a l’estiu, uns sis mesos abans del moment de la seva mort), que expressava que el febrer era el mes en què la gent havia de dur una càrrega menor, per la raó òbvia que era entre dos i tres dies més curt que els altres; i el sentiment amb què concloïa era expressat en una to de patetisme curiós a tal efecte: “Oh, feliç Febrer! en què l’home ha de suportar menys coses —menys dolor, menys pena, menys remordiments!”.»

«It is remarkable that, in the memorandum book which I have before mentioned, I found a fragment of an old song (inserted by Kant, and dated in the summer about six months before the time of his death) which expressed that February was the month in which people had the least weight to carry, for the obvious reason that it was shorter by two and by three days than the others; and the concluding sentiment was in a tone of fanciful pathos to this effect: “Oh, happy February! in which man has least to bear —least pain, least sorrow, least self- reproach!”.»

Thomas De Quincey (1785-1859), Els últims dies d’Immanuel Kant [The Last Days Of Immanuel Kant, 1827]. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Barcelona: L’Avenç, 2013, p. 67.

 
 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s