Anotació

Amb flors o sense

Un menut sirià refugiat, ressagat del grup, és atès per membres de la UNHCR, febrer 2014.

 

Amb flors o sense flors

Amb flors o sense flors, amb boira o sense

                                                           [boira,

la mitjanit arriba i l’alba la segueix.

Arribem com si fóssim somnis de primavera,

ens esvanim com núvols tardans, buscant no

                                                             [res.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 21.

 

 
 
 
Anuncis
Anotació

Públic

An aerial view of New Yorkers taking in the sun on rooftops, Manhattan, New York, US. Photograph: Mario Tama.
 

«Y en segundo lugar, concluyo: que no existe un público único, invariable, juez imparcial, como se pretende; que cada clase de la sociedad tiene su público particular, de cuyos rasgos y caracteres diversos y aun heterogéneos se compone la fisonomía monstruosa del que llamamos público; que éste es caprichoso, y casi siempre tan injusto y parcial como la mayor parte de los hombres que le componen; que es intolerante al mismo tiempo que sufrido, y rutinero al mismo tiempo que novelero, aunque parezcan dos paradojas; que prefiere sin razón, y se decide sin motivo fundado; que se deja llevar de impresiones pasajeras; que ama con idolatría sin porqué, y aborrece de muerte sin causa; que es maligno y mal pensado, y se recrea con la mordacidad; que por lo regular siente en masa y reunido de una manera muy distinta que cada uno de sus individuos en particular; que suele ser su favorita la medianía intrigante y charlatana, y objeto de su olvido o de su desprecio el mérito modesto; que olvida con facilidad e ingratitud los servicios más importantes, y premia con usura a quien le lisonjea y le engaña; y, por último, que con gran sinrazón queremos confundirle con la posteridad, que casi siempre revoca sus fallos interesados.»

[«¿Quién es el público y dónde se le encuentra? Artículo mutilado, o sea refundido. Hermite de la Chaussée D’Antin.», El Pobrecito Hablador, n.º 1, 18 de agosto de 1832.]

Mariano José de Larra (1808-1837), Artículos. Edición de Enrique Rubio. Madrid: Cátedra, 2012, p. 137.

 
 
 
Anotació

Lia e sorria

L’actriu nord-americana Uma Thurman prenent el sol amb un llibre a les mans.
 

«El front superdiví que havia concebut el món s’aguantava damunt la mà superforta que havia creat el món, i el Creador llegia i somreia.»

«A fronte super-divina que concebera o Mundo pousava sobre a mão super-forte que o Mundo creára―e o Creador lia e sorria. »

Eça de Queirós (1845-1900), La ciutat i les serres [A Cidade e as Serras, 1901]. Traducció de Marta Ferré i Antoni Picornell. Pollença: El Gall Editor, 2011, cap. V, p. 84.

 

Anotació

Senyals de solitud

Fotografia titulada Senyal, presa pel nord-americà John Stanmeyer, que ha guanyat el prestigiós World Press Photo 2014, en què un grup d’immigrants africans busquen cobertura per als seus telèfons mòbils a les costes de Djibouti.

 

«No sabeu com n’arribo a estar de sola!»

Alexandre S. Puixkin (1799-1837), Eugeni Oneguin (1823-1832). Traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona : Columna, 2001, cap. III, p. 125.

Anotació

Love

Egon Schiele (1890-1918), Embrace (1912).

«L’amor és una força en potència continguda en una flaquesa real.»

«Love is a possible strength in an actual weakness.»

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874]. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, cap. IV, p. 30.

 

El plaer de la conversa plàcida

Istanbul, Turkey. Dervishes perform at the Galata whirling dervish hall.
 
Vellesa
[Dedicat a Liu-You-xi, que va néixer el mateix any, 835 d.C.]
Ens fem vells, tots dos junts, així doncs                                                                      [preguntem-nos:
la vellesa, com és? L’ull, apagat, es tanca
abans que es faci fosc i el cap, de tan ociós,
és migdia i encara està despentinat.
A vegades sortim a fer un volt amb l’ajut
d’un bastó. O passem tot el dia asseguts
amb les portes tancades. I no gosem mirar-nos
en el rostre lluent del mirall i tampoc
podem llegir cap llibre amb la lletra petita.
Es fa més i més fondo l’amor pels vells amics
i es torna més escàs el tracte amb la gent jove.
I només el plaer de la conversa plàcida
és tan immens com sempre, quan ens trobem de                                                       [nou.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 21.