Anotació

Cor desventurat

First Day of Spring 2014 Google Doodle.

 
 
 

Ara és hora, coret meu,

de plorar i fer combat,

ja que t’has enamorat

de lo que mai serà teu.

     Glosa popular

Com l’infantó que s’encara

de l’aucell que veu volar

i plora al braç de sa mare

perquè no·l pot agafar,

així·l cor se’m desespera

per arribar a un estel,

i en perpètua fal·lera

volateja cap al cel.

Regoneix, doncs, ton mal fat

i oblida o esclata, cor meu,

ja que t’has enamorat

de lo que mai serà teu.

Com gemega la cabrida

perduda, que belar sent

a sa mare que la crida

de l’altra part d’un torrent,

     mon cor llamenta a tota hora

vorejant un riu cabdal,

i per passâ a l’altra vora

no s’hi troba pont ni gual.

     No esperes, cor, que amb la neu

aquest riu quede glaçat:

plora haver-te enamorat

de lo que mai serà teu.

     Com l’àguila ardida esqueixa

los niguls fent cap al sol,

fins que l’aire no li deixa,

d’enrarit, seguir son vol,

     així mon cor s’asfixia

falt d’esperança i favor;

mon amor se fa agonia

i no puc mudar d’amor.

     Doncs, com l’àngel rebel·lat

que cobeja esser Déu

crema, cor desventurat:

la que vols mai serà teu.

24 d’octubre de 1844

Marian Aguiló (1825-1897), Recorts de jovenesa (Poesies amoroses), Barcelona, 1900.

 
 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s