Anotació

Com molestar un escriptor

Com molestar un escriptor

Honoré Daumier (1808-1879), The Connoisseur (c. 1860-1865). New York, The Metropolitan Museum of Art.

 

Com molestar un escriptor

Després d’una llarga temporada de reclusió, es publica el llibre i el novel·lista surt del seu cau. Visita locutoris de ràdio, redaccions, estudis de televisió. L’entrevisten a casa, per telèfon, per xat, pel carrer. Es resigna a somriure a fotògrafs que no coneix, a opinar sobre la llei Wert, a conversar amb toreros i cantants… Tard o d’hora, però, topa amb algun periodista que, a causa de les condicions d’esclavatge laboral, de la mandra còsmica o de la malaltia d’algun familiar, no ha tingut temps d’obrir el llibre. Mut de por, amb perles de suor freda al front, el novel·lista es disposa a respondre de la millor manera possible les cinc preguntes que més detesta del món. Si fos sincer, les respostes s’assemblarien a les següents:

1. Em pot fer un resum del llibre?

És clar que no, perquè si el pogués resumir amb un parell de frases hauria estat una pèrdua de temps enorme haver dedicat tantes estones a dibuixar personatges, a complicar la trama, a perfilar el punt de vista.

 2. Quin és el missatge que vol donar, la denúncia que pretén fer?

Cap. Si hagués volgut presentar una denúncia, hauria anat al jutjat. Pel que fa al missatge, si en tingués un de clar i definit el proporcionaria directament en comptes de marejar el lector durant centenars de pàgines.

 3. Com se li va acudir la novel·la?

La pregunta no té sentit des del moment que no hi ha un moment fundacional en què aparegui la idea definitiva de la novel·la, a partir del qual només caldria trobar estones per asseure’s i escriure-la. La novel·la no és xiuxiuejada per una musa amable, sinó més aviat el resultat d’una llarga sèrie de provatures, de dreceres, de reescriptures, d’escenes rebutjades o afegides. Fins que no s’ha acabat, ni l’escriptor sabia exactament com seria, i sovint ni tan sols com acabaria.

 4. És una novel·la autobiogràfica?

Heus aquí una pregunta que no té res a veure amb la literatura, sinó amb la xafarderia. Resulta irrellevant si un personatge és inventat o si un altre està inspirat en un amic de la infantesa de l’autor. L’únic que importa és si el llibre és llegidor, imprevisible, versemblant… És clar que per parlar-ne cal haver-lo llegit.

 5. Quins projectes té?

Justament quan el novel·lista ha acabat el llibre (i, doncs, ha dit el que considerava que calia dir) i està en plena promoció (i, doncs, disposa de menys temps per escriure), aquesta és probablement la pitjor pregunta de totes.

Si voleu que el novel·lista contesti amb ganes, comoditat i plaer, formuleu-li preguntes sobre aspectes concrets del llibre. Si en canvi el que voleu és enfonsar-lo, denigrar-lo o irritar-lo, qualsevol d’aquestes cinc servirà.

Vicenç Pagès Jordà, «Com molestar un escriptor», El Punt Avui / Cultura (28.03.2014), p. 3.