Anotació

Tot esperant el No.

Tot esperant el No.

Porta dels Lleons del Congrés dels Diputats de Madrid.

 

«I després me l’imaginava, per divertir-me, tot nu davant del seu altar… És així com cal acostumar-se a transposar des del primer moment els homes que vénen a visitar-te, els comprens bastant més de pressa després d’això, discerneixes de seguida en qualsevol personatge la seva realitat de cuc enorme i àvid. És un bon ardit de la imaginació. El seu brut prestigi es dissipa, s’evapora. Tot nu, ja no queda davant teu, sinó una pobra alforja pretensiosa i fatxenda que pugna per empatollar-se fútilment en un sentit o en un altre. Res no resisteix aquesta prova. T’hi orientes a l’instant. Només queden les idees, i les idees no fan mai por. Amb elles, res no està perdut, tot s’arregla. Mentre que, de vegades, és difícil de suportar el prestigi d’un home vestit. Guarda les seves pudentes olors i els hàbits saturats de misteris.»

 

Louis-Ferdinand Céline [Luis-Ferdinand Destouches] (1894-1961), Viatge al fons de la nit [Voyage au bout de la nuit, 1932], traducció d’Estanislau Vidal-Folch, Barcelona, Proa, 2011, p. 339. (labutxaca)

Anuncis