Anotació

Gosar de fer

Gosar de fer

Espectacle «Secret», de Johann Le Guillerm al Mercat de les Flors. Fotografia: Philippe Cibille.

 

«He meditat què puc gosar de fer tot d’una.»

Johann Wolfgang GOETHE (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, v. 9.071. (Segona part de la tragèdia, acte tercer)

 

Anotació

Cent Anys de Solitud

Cent Anys de Solitud

Cerimònia de lliurament del Premi Nobel de Literatura (1982). Fotografia: Bertil Ericson.

«Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.»

Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (1967).

«Molts anys més tard, davant l’escamot d’afusellament, el coronel Aureliano Buendía s’hauria de recordar d’aquella remota tarda que el seu pare l’havia dut a conèixer el gel.»

Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud. Traducció d’Avel•lí Artís Gener (Edhasa, 1970).

«Many years later, as he faced the firing squad, Colonel Aureliano Buendía was to remember that distant afternoon when his father took him to discover ice.»

Gabriel García Márquez, One Hundred Years of Solitude. Translated by Gregory Rabassa (Harper Perennial Modern Classics, 1970).

Molti anni dopo, di fronte al plotone di esecuzione, il colonnello Aureliano Buendía si sarebbe ricordato di quel remoto pomeriggio in cui suo padre lo aveva condotto a conoscere il ghiaccio.

Gabriel García Márquez, Cent’anni di solitudine. Traduzione di Enrico Cicogna (Mondadori, 1982).

«Bien des années plus tard, face au peloton d’exécution, le colonel Aureliano Buendia devait se rappeler ce lointain après-midi au cours duquel son père l’avait emmené découvrir la glace.»

Gabriel García Márquez, Cent ans de solitude. Traduit par Claude et Carmen Durand (Livre de poche, 1968).

 

Anotació

Macondo

Macondo

Perejaume, Muntanyes (2007)

 

AL RIU M’ACOMIADO DE HSIA XAN

He amarat el mocador perquè
vostè se’n va. Sense llar i amb setanta
anys, l’ermot és casa seva. Ple d’ànsia
miro el vent que s’alça quan el vaixell
salpa: hi veig un home amb els cabells blancs
enmig d’unes ones amb crestes blanques.

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 50.

 

 

Anotació

Un tremolor al cor

Un tremolor al cor

Hermen Anglada Camarasa (1871-1959), Le Paon blanc (París, 1904). The Carmen Thyssen-Bornemisza. Collection of Catalan painting.

 

«De vegades apareixen a les nostres contrades una mena de personatges que, per molts anys que hagin passat d’ençà que els vam conèixer, no podem recordar-los sense sentir un tremolor al cor.»

Nikolai Leskov (1831-1895), Lady Macbeth del districte de Mtsensk (1873). Traducció de Jaume Creus del Castillo. Barcelona: L’Avenç, 2014, cap. I, p. 9.

Anotació

Com ho volen els estels

Com ho volen els estels

Portadella interior de la revista Almanch dels Noucentistes (Barcelona: Obrador de Joaquim Horta, 1911).

A un jove poeta

El bosc serè que aquests topants honora,
son caminal que ran de mar se perd,
foren per la ventada atuïdora
colgats en ira i sorra del desert.

I ja hi ha pins que el dia nou adora
i el lloc retut és enflocat de verd;
l’ocellada saluda cada aurora
en la tendresa del brancam ofert.

Conta-ho a les senderes i als escons,
tu que només et venges amb cançons:
dies vindran amb campaneig de festa.

I serva, com ho volen els estels,
tos peus damunt les invencibles rels,
bifurcat el llorer damunt la testa.

Josep Carner (A Albert Manent, 30 de desembre de 1954)

 

 

Anotació

Els dies clars no es deturen

Els dies clars no es deturen

Lluna de sang del passat 14 d’abril de 2014, eclipsi lunar total en què la Lluna apareix tenyida d’un color vermellós. Antigament, la seva aparició era senyal de malastrugança.

 

«Els dies clars no es deturen, passen volant, tot són ensulsiades i més ensulsiades.»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Guell. Barcelona: Proa, 1985, cap. 6, p. 63.

 

Anotació

Coses banals

Coses banals

Test amb lliris. Sant Pol de Mar, abril 2014. Fotografia: JFerrerC.

 

«La presència de les coses banals sovint és útil a la vida: afluixa les cordes massa tibants, torna al seu centre sentiments sublimats d’orgull o d’excessiva filantropia en desvetllar el seu íntim parentiu amb elles.»

 

Ivan S. Turguénev (1818-1883), Pares i fills (1862). Traducció original de Francesc Payarols, revisada per Ana Quelbenzu. Barcelona: Marbot Edicions, 2011, cap. XIX, p. 139.