Anotació

És la Sort generosa qui els convoca

Interstice © Marie Benattar

Interstice by Marie Benattar.

 

5 de novembre

 

En record d’un dissabte de 2005,
la nit que les vides de la Nuri i en Javier es troben,
la nit que la vida d’en Miquel es comença a dibuixar.

 

 

De fruites, de llimones, de miralls,

un mercat, nit de bolo, l’avantsala,

aliè tothom al gran foc d’encenalls,

que s’acosta, la vida us el regala.

 

València, un workcenter, és dissabte,

més enllà, ja es preparen cent becades,

auguris de nit gran, la nit del rapte,

un novembre invocat tantes vegades.

 

Bufa un vent gelat, és tot negre a fora,

de lluny es veu com brilla la Petxina,

el gran xef marca el ball dels blancs, és l’hora

de l’espectacle, estricta disciplina.

 

Solemnes, de gala, cent comensals

distrets ignoren la festa, l’essència,

il·lusos se senten els principals

però de cop se’n percep la presència.

 

I és que, inesperada, entre la gent,

hi ha la convidada més selecta,

nit d’estrelles, no pas del firmament,

hi ve la Sort, n’és filla predilecta.

 

Perquè ella ho vol, avui ho sabem prou,

en acabat el sopar memorable,

mou els fils, dues vides, destí nou,

i obrim un màgnum rosat perdurable.

 

Conscient, segura que no s’equivoca,

disposa, altera, tots els elements,

és la Sort generosa qui els convoca,

tenen tots dos la fusta dels valents.

 

Perquè ella ho vol, avui ho sabem bé,

a punt de reprendre el camí fressat

ens fa recular, cap taxi al carrer,

ells dos es troben, es miren, l’esclat.

 

 

Carme Salinas

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s