Anotació

Dir molt en un mig dir, seria mon afany

Antonio Garduño. Nahui Olin

Antonio Garduño. Nahui Olin.

 

El noble do

 

Puix m’heu lliurat, senyora, per amistat fidel,

un llibre de poemes del vell país del Cel,

 

 me n’aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,

vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

 

 allà seran els versos, al caire d’un safir,

fulloles i brotons moguts per un sospir.

 

 Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,

encara vull saber i encara desaprendre.

 

 Dir molt en un mig dir, seria mon afany.

I perquè passi un signe de mi damunt l’estany,

 

 em bastarà un palet molt lleu, color de rosa

(on, tota amagadissa, l’eternitat es posa),

 

 perquè em dibuixi un ròdol —a penes nat, perdut—

en l’aigua del silenci i de la solitud.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia. Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 822 [Cor quiet].

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s