Anotació

No és cap secret

81210433_765361917299981_7329948302073739419

Revelers dressed in military-style clothes stage a food fight during the «Els Enfarinats» battle in the eastern town of Ibi [País Valencià], on Dec. 28. For about 200 years, participants have staged a mock coup d’état using flour, eggs and firecrackers outside the city town hall as part of the celebrations of the Day of the Innocents. One side consists of those trying to take control, while the other side aims to restore order. Photograph by @jaimereinafoto.

 

 

«—Senyors, no és cap secret per a vosaltres que els meus fills són uns complets idiotes.»

 

Vixnuxarmà, Pantxatantra [c. 200 aC]. Traducció del sànscrit d’Aleix Ruiz Falqués. Martorell: Adesiara, 2019, p. 19 («Prefaci»)

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Bon Nadal! (malgrat tot)

Pessebre Església Metodista de Claremont Califòrnia

Pessebre de l’Església Metodista de Claremont (Califòrnia).

 

 

«—Au, doncs! Encenc la llar de foc i a beure…»

 

[Del poema Solitud, de 1903, d’Ivan Bunin (1870-19539.]

 

 

Serguei Dovlàtov (1941-1990), L’ofici. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Barcelona: LaBreu, 2018, p. 62.

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Men of fifty don’t dance mazurkas

Magritte

René Magritte (1898-1967), L’Art de la Conversation (1963), col·lecció particular.

 

 

 

«Al parecer es muy común entre los jóvenes de veinticinco años el hecho de considerar a sus mayores  —a hombres que, digamos, les doblan en edad— poco más que maderos  y piedras con respecto a la belleza femenina. Jamás se cometió un error mayor. Las mujeres, ciertamente, lo saben mucho mejor. Pero en este sentido, los hombres de cualquier edad ignoran por completo cómo son los hombres de otras edades. Ninguna experiencia de lo que sucede en el mundo, ninguna lectura de la historia, ninguna observación de la vida consigue enseñarnos la verdad. Los hombres, a los cinquenta, no bailan mazurcas, ya que están, por lo general, demasiado gordos y se quedan sin resuello. Ni se sientan durante horas en la orilla de un río a los pies de su dama, están un tanto preocupados por el reumatismo. Pero para el auténtico amor real…, el amor a primera vista, el amor hasta la devoción, un amor que le roba el sueño al hombre, una amor “cuyos ojos ven més que el águila”, un amor que es “capaz de oír ruidos que no escucharía ni el ladrón más sagaz”, un amor que es “un Hércules trepando a los árboles de las Hespérides…” [Treballs d’amor perduts, W. Shakespeare] pensamos que la mejor edad está entre los cuarenta y cinco y los setenta. Hasta ese momento, los hombres tan sólo están preparados para el simple flirteo.»

 

 

«It is, we believe, common with young men of five-and-twenty to look on their seniors —on men of, say, double their own age— as so many stocks and stones —stocks and stones, that is, in regard to feminine beauty. There never was a greater mistake. Women, indeed, generally know better, but on this subject men of one age are thoroughly ignorant of what is the very nature of mankind of other ages. No experience of what goes on in the world, no reading of history, no observation of life, has any effect in teaching the truth. Men of fifty don’t dance mazurkas, being generally too fat and wheezy; nor do they sit for the hour together on river-banks at their mistresses’ feet, being somewhat afraid of rheumatism. But for real true love —love at first sight, love to devotion, love that robs a man of his sleep, love that “will gaze an eagle blind,” love that “will hear the lowest sound when the suspicious tread of theft is stopped,” love that is “like a Hercules, still climbing trees in the Hesperides” —we believe the best age is from forty-five to seventy; up to that, men are generally given to mere flirting.»

 

 

Anthony Trollope (1815-1882), Las torres de Barchester [Barchester Towers, 1857], traducció de José Miguel Santamaría López i Cándido Santamaría López; edició de José C. Vales, Madrid, Espasa, 2008, p. 366 (llibre III, cap. iii).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Ce n’est que le premier pas qui coûte

Amaiajpg

Amaia, Pero no pasa nada (2019).

 

 

 

«Ce n’est que le premier pas qui coûte.»

 

Cita famosa atribuïda a Madame du Deffand (1697–1780). Es diu que en certa ocasió el cardenal de Polignac li va explicar la llegenda de sant Denís, que havia caminat sis milles amb el cap a les mans, després de ser decapitat. Un cop acabada la narració, la marquesa va precisar: «Bé, la distància no té gaire importància; el que costa és fer el primer pas.»

 

 

 

 

 

 

Anotació

La Santa Tolerància

72211309_125376338876924_574

The man credited with beginning the trend of streaking at sporting events was Michael O’Brien in 1974. He took to the field – naked – at a rugby match in England.

 

«La tolerància és la nostra arma més esfereïdora!» 

[Vadim Belotserkovski] 

 

Serguei Dovlàtov (1941-1990)L’estrangera, traducció de Miquel Cabal Guarro, Barcelona, LaBreu, 2019, p. 98.