Anotació

Le même défaut

Hot-air balloons over the London skyline during the lord mayor’s hot-air balloon regatta, an annual charity event in aid of the lord mayor’s fund

Hot-air balloons over the London skyline during the lord mayor’s hot-air balloon regatta, an annual charity event in aid of the lord mayor’s fund. Photograph: Jack Taylor.

 

«Però ja es perfila el mateix defecte, aquest contrasentit d’alinear paraules ben sonants i només després preocupar-se pel contingut.»

 

« Mais c’est déjà le même défaut, ce contre-sens d’aligner des mots bien sonores en ne se souciant qu’ensuite du fond. »

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 66. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

 

Anotació

Ex improviso

incoming-catalan

Incoming Catalan President Carles Puigdemont delivers a speech during the investiture session at the Catalunya Parliament in Barcelona, Spain, January 10, 2016. Photo: Albert Gea.

 

«El treball de causalitat que acaba per materialitzar gairebé tots els efectes possibles i, en conseqüència, també aquells que havíem cregut més improbables, aquest treball, doncs, de vegades és lent, i encara ho és més pel nostre desig —que, intentant accelerar-lo, li posa traves—, per la nostra pròpia existència, i no arriba a bon port fins que hem deixat de desitjar, i de vegades de viure.»

 

 

« Le travail de causalité qui finit par produire à peu près tous les effets possibles, et par conséquent aussi ceux qu’on avait cru l’être le moins, ce travail est parfois lent, rendu un peu plus lent encore par notre désir – qui en cherchant à l’accélérer l’entrave – par notre existence même, et n’aboutit que quand nous avons cessé de désirer, et quelquefois de vivre. »

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 62. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

Anotació

On dirait un mort !

990_1450988100foto_3029416

Missatge de Nadal 2015 del borbònida Felip VI.

 

«El senyoret fa una cara! No s’ha vist al mirall, sembla un mort!»

 

« Monsieur a une mine ! Vous ne vous êtes pas regardé, on dirait un mort ! »

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 97. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

 

Anotació

Charmante!

Stolen Kisses

Baisers volés [Stolen Kisses] par François Truffaut (1968).

 

«“És absolutament encantadora!”»

 

« — Elle est tout à fait charmante ! »

 

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut 2. A l’ombra de les noies en flor (1919). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2013, p. 64. (Al voltant de la senyora Swann)

 

 

Anotació

Un observateur qui ne voit les choses que du dehors

Barcelovers-the magazine inspired by a captivating city

Barcelovers, the magazine inspired by a captivating city.

 

«Aquelles imatges irreals, fixes, sempre iguals, que omplien les meves nits i els dies, van diferenciar aquella època de la meva vida d’aquelles altres que l’havien precedida (i que s’haurien pogut confondre amb ella als ulls d’un observador que només contempla les coses des de l’exterior, és a dir, que no veu res), com un motiu melòdic introdueix en un òpera una novetat insospitada per a qui es limita a llegir el llibret, i més encara per a qui es queda fora del teatre comptat baldament els quarts d’hora que s’escolen.»

 

 «Ces images irréelles, fixes, toujours pareilles, remplissant mes nuits et mes jours, différencièrent cette époque de ma vie de celles qui l’avaient précédée (et qui auraient pu se confondre avec elle aux yeux d’un observateur qui ne voit les choses que du dehors, c’est-à-dire qui ne voit rien), comme dans un opéra un motif mélodique introduit une nouveauté qu’on ne pourrait pas soupçonner si on ne faisait que lire le livret, moins encore si on restait en dehors du théâtre à compter seulement les quarts d’heure qui s’écoulent.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 482. (Els noms de país: el nom)

 

 

 

Anotació

Ce grand renoncement de la vieillesse

cartell_sitges_2014

Cartell de Sitges 2014, 47 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

 

«El que havia començat per a ella —només que més aviat del que passa normalment— és aquesta gran renúncia de la vellesa que es prepara per a la mort, s’embolica en la seva crisàlide, i que es pot observar, al final de les vides que s’allarguen fins tard, també entre els antics amants que més s’han estimat, entre els amics units pels lligams més espirituals i que a partir d’un cert any deixen de fer el viatge o la sortida necessària per veure’s, deixen d’escriure’s i saben que no tornaran a comunicar-se mai més en aquest món.»

 

«Ce qui avait commencé pour elle — plus tôt seulement que cela n’arrive d’habitude — c’est ce grand renoncement de la vieillesse qui se prépare à la mort, s’enveloppe dans sa chrysalide, et qu’on peut observer, à la fin des vies qui se prolongent tard, même entre les anciens amants qui se sont le plus aimés, entre les amis unis par les liens les plus spirituels, et qui, à partir d’une certaine année cessent de faire le voyage ou la sortie nécessaire pour se voir, cessent de s’écrire et savent qu’ils ne communiqueront plus en ce monde.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 180. (Combray II)

 

 

Anotació

Com els anys

Ambassador car, India

El popular cotxe indi Ambassador deixa de fabricar-se. Photograph: Douglas E Curran.
The Hindustan Ambassador was a car manufactured by Hindustan Motors of India. It has been in production since 1958 with few improvements or changes and is based on the Morris Oxford III model, first made by the Morris Motors Limited at Cowley, Oxfordin the United Kingdom from 1956 to 1959. Despite its British origins, the Ambassador is considered as a definitive Indian car and is fondly called «The sick old lady of Indian roads». The automobile is manufactured by Hindustan Motors at its Uttarpara plant near Kolkata, West Bengal. As of 25 May 2014, the Hindustan Motors has suspended the production of the Ambassador.

 

«Els llocs que hem conegut només pertanyen al món de l’espai en què els situem per major comoditat nostra. No eren sinó un tall finíssim enmig d’impressions contigües que formaven la nostra vida d’aleshores; el record d’una certa imatge no és res més que l’enyorança d’un instant determinat; i les cases, els camins, les avingudes, són fugaces, ai!, com els anys.»

 

«Les lieux que nous avons connus n’appartiennent pas qu’au monde de l’espace où nous les situons pour plus de facilité. Ils n’étaient qu’une mince tranche au milieu d’impressions contiguës qui formaient notre vie d’alors ; le souvenir d’une certaine image n’est que le regret d’un certain instant ; et les maisons, les routes, les avenues, sont fugitives, hélas ! comme les années.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 525. (Els noms de país: el nom)

 

 

Anotació

D’une grâce… inutile?

Amparo Muñoz a Mamá cumple 100 años (Carlos Saura, dir., 1979).

 

«I […] jo la contemplava mentre es treia de les mans resignades un llargs guants amb una gràcia inútil.»

«Et je la regardais […] ôter de ses mains résignées de longs gants d’une grâce inutile.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 214. (Combray II)

Anotació

La Mer!

Gustave Courbet (1819-1877), Le bord de mer à Palavas (1854). Montpeller, Musée Fabre.

«Continuava fins al talús que, rere la bardissa, pujava en un fort pendent cap als camps, perseguia alguna rosella perduda, alguns blauets que s’havien quedat mandrosament enrere, que la decoraven aquí i allà amb les seves flors com la vora d’un tapís on apareix dispers el motiu feréstec que s’imposarà al centre; escassos encara, espaiats com les cases aïllades que ja anuncien la proximitat d’un poble, m’anunciaven l’extensió immensa on s’estenia el blat, on es crespaven els núvols, i la imatge d’una única rosella, que hissava fins a l’extrem de la  seva corda i fuetejava al vent la flama vermella per sobre de la boia greixosa i negra, em feia bategar el cor, com el viatger que descobreix en terra baixa una primera barca que un calafat repara i exclama, fins i tot abans d’haver-lo vist: “El Mar”.»

Je poursuivais jusque sur le talus qui, derrière la haie, montait en pente raide vers les champs, quelques coquelicots perdus, quelques bluets restés paresseusement en arrière, qui le décoraient çà et là de leurs fleurs comme la bordure d’une tapisserie où apparaît clairsemé le motif agreste qui triomphera sur le panneau ; rares encore, espacés comme les maisons isolées qui annoncent déjà l’approche d’un village, ils m’annonçaient l’immense étendue où déferlent les blés, où moutonnent les nuages, et la vue d’un seul coquelicot hissant au bout de son cordage et faisant cingler au vent sa flamme rouge, au-dessus de sa bouée graisseuse et noire, me faisait battre le cœur, comme au voyageur qui aperçoit sur une terre basse une première barque échouée que répare un calfat, et s’écrie, avant de l’avoir encore vue : « La Mer ! »

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, pp. 174-175. (Combray II)

L’intérêt de la lecture, magique comme un profond sommeil

Jordi Alcaraz, Procés per a escriure una novel·la(2001).


«[…] l’intérêt de la lecture, magique comme un profond sommeil, avait donné le change à mes oreilles hallucinées et effacé la cloche d’or sur la surface azurée du silence.»
«[…] l’interès per la lectura, màgica com un somni profund, havia enganyat la meva oïda al·lucinada i esborrat la campana d’or sobre la superfície atzurada del silenci.»
Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 113. (Combray II)