Anotació

Beauty

albrecht-durer

By Albrecht Dürer (1471 – 1528).

 

Corifea

«Que lletja és la lletgesa prop de la bellesa.»

Fòrcida

«Com ximple la ximplesa prop de la prudència.»

 

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), Faust. Traducció de Jaume Ortolà. Barcelona, Riurau Editors, 2009, vv. 8.810-8.811. (Segona part de la tragèdia, acte tercer)

 

Anuncis

Knot Pattern

Knot Pattern,1495. Aquest gravat anònim es basa gairebé amb força seguretat en un disseny perdut de Leonardo da Vinci (1452-1519). És un homenatge a la seva fama: el seu geni va ser reconegut a l’Europa del segle xvii. L’artista alemany Albrecht Dürer (1471-1528) encara va fer una versió particular d’aquest gravat. Però és força inusual veure Leonardo connectat amb una imatge impresa. Tot i que la impremta es va estendre per Europa durant la seva vida, paradoxalment la inventiva de Leonardo no va usar la impremta com ho va fer l’artista alemany. Aquesta és una excepció, que usa el mitjà de la impremta per estendre el seu nom i el disseny del nus del logo. Font: The Guardian.



Humanitat

Albrecht Dürer (1471-1528), El rinoceront (1515).
«Cadascú té la llibertat de dedicar-se al que vulgui, al que el faci feliç, al que sembli més profitós, però el veritable estudi de la humanitat és l’home.»
Johann Wolfgang Goethe (1749-1832).  Les afinitats electives (Die Wahlverwandtschaften, 1809). Traducció Carme Gala. Barcelona: Proa, 1997, p. 168. (A Tot Vent; 291)


Nosce Te Ipsum

Albrecht Dürer (1471-1528), Eva (1507). Madrid, Museo del Prado.


Balada
Sé veure la mosca dins la llet,
Sé reconèixer l’home pel vestit,
Sé distingir el bon temps del dolent,
Sé veure la poma al pomer,
Sé reconèixer l’arbre per la resina,
Sé veure quan tot s’assembla,
Sé distingir qui treballa de qui descansa,
Sé de tot menys de mi mateix.
Sé veure el gipo al coll,
Sé reconèixer el monjo pel seu hàbit,
Sé veure l’amo pel seu criat,
Sé reconèixer la monja pel seu vel,
Sé quan algú parla en argot,
Sé veure els xımples farts de bledes,
Sé reconèixer el vi a la bóta,
Sé de tot menys de mi mateix.
Sé distingir el cavall del matxo,
Sé veure quin fardell porten,
Sé distingir Eatriu de Bet,
Sé comptar amb les peces,
Sé distigir entre somni i vigília,
Sé reconèixer els errors dels bohemis,
Sé veure la potestat de Roma,
Sé de tot menys de mi mateix.
Príncep, en el fons ho conec tot.
Sé distingir una faç pàl·lida d’una de bruna,
Sé veure que la Mort ho sega tot:
Sé de tot menys de mi mateix!
François Villon (1431-1463?), Les balades. Trad. d’Andreu Subirats. Barcelona: La Breu Edicions, 2010.
Ballade
Je congnois bien mousche en laict,
Je congnois à la robe l’homme,
Je congnois le beau temps du lait,
Je congnois au pommier la pomme,
Je congnois l’arbre à veoir la gomme,
Je congnois quant tout est de mesmes,
Je congnois qui vesoigne ou chomme,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Je congnois pourpoint au colet,
Je congnois le moyne à la gonne,
Je congnois le maistre au varlet,
Je congnois au voile la nonne,
Je congnois quant pipeur gergonne,
Je congnois folz nourris de cresmes,
Je congnois le vin à la tonne,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Je congnois cheval et mulet,
Je congnois leur charge et leur somme,
Je congnois Bietrix et Belet,
Je congnois gect qui nombre assomme,
Je congnois vision et somme,
Je congnois la faulte des Boesmes,
Je congnois le pouoir de Romme,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Prince, je congnois tout en somme.
Je congnois colorez et blesmes,
Je congnois Mort, qui tout consomme:
Je congnois tout fors que moy mesmes!