Anotació

Perfect happiness

103155244-AP_152784960505.530x298

Nu couché (1917-1918), by Amedeo Modigliani (1884-1920). This painting was (02.11.2015) sold to an unnamed Chinese buyer at Christie’s for $170.4 million, the second-highest price ever for a work of art at auction.

 

«La felicitat perfecta, fins i tot en la memòria, no és habitual.»

 

«Perfect happiness, even in memory, is not common.»

 

Jane Austen (1775-1817), Emma (1815). Traducció Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2014, cap. 27, p. 281.

 

 

 

 

Anuncis

Mon sen, mos huoills e ma vida

Amedeo Modigliani (1884-1920), Nu assis sur un divan (La Belle Romaine), 1917. Venut per 49 milions d’euros (68,9 milions de dòlars) en una subhasta d’art impressionista i modern a la seu de Sotheby’s de Nova York. 3.11.2010.

Tinc un desfici, ai, inclement
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
     Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
     en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
     Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
     el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
     Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
     de fer ço que jo voldria.


Comtessa de Dia [Beatriu de Dia] (c. 1184-c. 1214), «Tinc un desfici, ai, inclement». A: Poesia trobadoresca. A cura Lola Badia, versions d’Alfred Badia i Gabarró. Barcelona: Ed. 62/La Caixa, 1982, pp. 184-185. (MOLU; 14)

Estat ai en greu cossisier
Estat ai en greu cossisier
per un cavallier q’ai agut,
e voill sia totz temps saubut
cum eu l’ai amat a sobrier;
     ara vei q’ieu sui trahida
car eu non li donei m’amor,
don ai estat en gran error
     en lieig e qand sui vestida.

Ben volria mon cavallier
tener un ser e mos bratz nut,
q’el s’en tengra per ereubut
sol q’a lui fezes cosseillier;
     car plus m’en sui abellida
no fetz Floris de Blanchaflor:
eu l’autrei mon cor e m’amor,
     mon sen, mos huoills e ma vida.

Bels amics, avinens e bos,
cora·us tenrai e mon poder?
E que jagues ab vos un ser
e qe·us des un bais amoros!
     Sapchatz, gran talan n’auria
qe·us tengues en luoc del marit,
ab so que m’aguessetz plevit
     de far tot so qu’eu volria.