Anotació

La bellesa de la nit

brassai-gyula-halasz-backstage-at-the-folies-bergere-1931-32

Brassai (Gyula Halasz), Backstage at the Folies-Bergere, 1931-32.

 

«—L’amor no es prova ni es mesura. És com Gabriela. Hi és, i ja n’hi ha prou —digué João Fulgêncio—. El fet que una cosa no s’entengui o no es pugui explicar no la dóna per finalitzada. No sé res de les estrelles, però les veig al cel; són la bellesa de la nit.»

 

Jorge Amado (1912-2001), Gabriela, clau i canyella [Gabriela, cravo e canela, 1948]. Traducció d’Anna Alsina Keith. Barcelona: Edicions 62, 2014, p. 403.

 

 

I tan bé que està…!

Brassaï (1899-1984), Dalí (1955).


«[Pompeu Crehuet] Diu que l’Albert Llanas, home cruel, solia col·locar-se al costat dels qui estrenaven i a cada acudit que feia figa els tocava amicalment l’esquena i amb expressió falsament condolguda els anava dient: “I no volen riure els fills de puta! I tan bé que està…! Però té, no volen riure…!”»


Carles Soldevila (1892-1967), Del llum de gas al llum elèctric (1951). Barcelona: Empúries, 2002, p. 203.