Anotació

In umbra, igitur, pugnabimus

llarena_10_670x355

L’Inquisitor Generalis Tomás de Torquemada.

 

 

¿Què els va dir aquell famós Leònides, llur general? «Avant i coratge, lacedemonis! Avui potser soparem als Inferns» […] En una entrevista, un dels enemics perses va dir, vanant-se: «No veureu el sol per la munió de dards i sagetes», i li va contestar un lacedemoni: «Així combatrem a l’ombra»

 

 

quid ille dux Leonidas dicit? ‘pergite animo forti, Lacedaemonii, hodie apud inferos fortasse cenabimus.’ […] e quibus unus, cum Perses hostis in conloquio dixisset glorians: ‘solem prae iaculorum multitudine et sagittarum non videbitis’, ‘in umbra igitur’ inquit ‘pugnabimus.’

 

Ciceró, Tusculanes [Tusculanae Disputationes], trad. d’Eduard Valentí i Fiol, vol. I, 101.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La solitud sense les lletres

William Blake (1757-1827), The Ancient of Days (1794).


«Sens dubte, la solitud sense les lletres és talment un exili, una presó, un poltre de tortura: posa-hi la cultura i esdevindrà la pàtria, la llibertat, una font de plaer. Hom coneix prou bé aquells mots de Ciceró referits al lleure: “¿Hi ha res més dolç que el lleure dedicat a la cultura?” [Tusculanes, V, 36, 105] D’altra banda, també és ben coneguda la sentència de Sèneca: “El lleure sense cultura és com la mort, una sepultura per a l’home viu” [Cartes a Lucili, 52, 3].»
Francesco Petrarca (1304-1374), Elogi de la vida solitària (De vita solitaria, 1346-c. 1356). Edició i introducció de Jordi Llovet. Traducció de Núria Gómez Llauger. Barcelona: Angle, 2011, p. 58 [I.iii.19]. (El Far; 19)