Anotació

Per què floriu tan tard?

foto (7)

Rastellera de cerveses a la barra del Bar Calders. Foto: JFerrerC

 

Els crisantems al jardí de llevant

 

Els anys de joventut fa temps que van quedar

enrere i ara minven els anys de maduresa.

Passejo novament per aquest lloc desert

i fred, acompanyat de tristos pensaments

de soledat. M’aturo al jardí molta estona:

el sol, descolorit; la rosada i el vent,

glaçats. S’entortolliga l’enciam de tardor

fins que es torna llavor. Els arbres s’han marcit

i corsecat. Només queden uns crisantems

que han florit just a sota la tanca de canyís.

Voldria omplir la copa amb el vi que he portat

però la visió d’aquests crisantems m’ha aturat

la mà. Recordo quan era jove i com, tot

d’una, estava content i, de sobte, trist. Quan

ensumava el vi, fes fred o calor, abans

de beure-me’l, el meu cor ja se n’alegrava.

Però, ara que arriba la vellesa, els instants

de joia costen més de trobar i em fa por

que, quan sigui més vell, fins i tot el licor

no em consoli. Per això, crisantems, us pregunto:

¿per què floriu tan tard i en aquesta estació

trista i només vosaltres? Tot i que sé que no

floriu per mi, des d’ara us veuré de bon ull.

 

Bai Juyi (772-846), Versions de Bai Juyi. Versions de Marcel Riera. Barcelona: La Breu Edicions, 2013, p. 49.