Anotació

“Chocolat Mouchard”

Florence Pugh and Scarlett Johansson share a laugh backstage-Photograph Jamie Simonds

Florence Pugh and Scarlett Johansson share a laugh backstage. Baftas 2020. Photograph by Jamie Simonds.

 

 

En el concert

 

En treves del Concert, veig a l’esbiaixada
─segons com a pleret, es bellugui l’onada
dels caps humans, deixant esquerdes diferents─,
lluny de mi, lluny de mi, la cara enriolada
que té els ulls de moixó, de ratolí les dents.
Rosa i jonquilla,
clavell i nard,
per seure vora teu, arribo tard.
Però, Déu meu, ¿què passa? És ella, ben bé ella
qui el seu voltant oblida i els violins i tot.
Ja expressa el goig, ja l’odi, ja un somni de
donzella.
Mou constantment el llavi, la galta, la parpella,
i adés sembla que besi i adés que faci el bot.
Rosa i jonquilla,
clavell i nard,
el teu desfici em fa tornar covard.
¡Quina bellugadissa! En un no-res l’arbora
algun desig, o un tedi terrible l’atuí;
sa boca és un espurna o un broc de regadora;
infla la galta, alegre, la xucla, destructora.
És jove, és vella, és monja, és guàrdia urbà i hurí.
Rosa i jonquilla,
clavell i nard,
ets més diversa que un nombrós esbart.
¿Per què tantes mudances de passió salvatge?
En dos minuts trobaren en sa carona estatge
totes les fesomies, totes les passions
de qualsevol pel·lícula d’indefinit metratge
on ixen saltimbanquis, cow-boys, indis, lleons.
Rosa i jonquilla,
clavell i nard,
ara capeixo ton mudar d’esguard.
És sols que tastes i llamineges
i mig glopeges
una senzilla
lenta pastilla
de “Chocolat Mouchard”.

 

Josep Carner (1884-1970), Auques i ventalls (1914), a cura de Joan Ferraté. Barcelona: Ed. 62, 1977, pp. 28-29.

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

that’s where the rub comes!

tumblr_ne0hnbLbdL1texreeo1_1280

 

 

 

«Està molt bé això de dir que hem de perdonar els nostres enemics; els nostres enemics no poden fer-nos gaire mal. Però, ai, ¿què me’n dius de perdonar els nostres amics? —Es va donar un cop al pit sobre el coll de pell de l’abric amb les mans enguantades.— La dificultat consisteix en això!»

 

“It’s all very well to tell us to forgive our enemies; our enemies can never hurt us very much. But oh, what about forgiving our friends?”—she beat on her fur collar with her two gloved hands—“that’s where the rub comes!”

 

 

Willa Cather (1873-1947), El meu enemic mortal [My Mortal Enemy, 1926]. Traducció de Laura Baena i Garcia. Barcelona: Edicions de 1984, 2012, pp. 55-56 (primera part, V).

 

 

 

 

 

Anotació

funcionaris

51918291_1972816779691281_6735959931304436111_n(1)

A $35,000 check signed by President Donald Trump to Michael Cohen, is former personal attorneyis shown on a television monitor inside the hearing room as Cohen testifies before a House Committee on Oversight and Reform hearing on Capitol Hill in Washington, D.C., Feb. 27, 2019. Photagraphy by Jonathan  Ernst. 

 

«(Com diu un escriptor de comèdies vienès, el funcionari no té res, però això ho té segur.)»

 

 

Franz Werfel (1890-1945), Una lletra femenina de color blau pàl·lid [Eine blassblaue Frauenschrift, 1941]. Traducció de Ramon Monton. Barcelona: Ed. 1984, 2019, p. 72.

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Hòstia, pilotes!

Screenshot_20200206-085447

Brillant gag de Toni Soler, Jair Domínguez i Magí Garcia (Està passant, TV3) en què satiritzen la denúncia de la Fiscalia espanyola contra ells per un delicte contra les institucions de l’Estat, per un gag que comparava els Mossos d’Esquadra amb gossos (Gossos d’Esquadra), arran de les càrregues en les protestes contra la sentència del procés.

 

 

«Je suis marxiste, tendence Groucho.»

 

Godard.

 

Manuel Foraster (1949-2016), Sabadell Gran Central, Nova York Rambla. Barcelona: Tusquets, 2016, p. 36.

 

 

 

Anotació

Character is destiny… or not

Rain causes spectators to don jackets and hats-Photograph-Hannah McKay-Australian Open 2020

Rain causes spectators to don jackets and hats. Australian Open 2020. Photograph: Hannah McKay.

 

 

«Dice Novalis que “el carácter es el destino”, pero no todo nuestro destino.»

 

«“Character,” says Novalis, in one of his questionable aphorisms, — “character is destiny.” But not the whole of our destiny.»

 

 

George Eliot [Mary Ann Evans, 1819-1880], El molino del Floss [The Mill on the Floss, 1860]. Traducción de Carmen Francí. Barcelona: Alba, 2019, p. 433 (libro VI, capítulo VI).