Anotació

A strange thing

Photograph by Inez van Lamsweerde and Vinoodh Matadin; W magazine September 2003

 Kate Moss. Photograph by Inez van Lamsweerde and Vinoodh Matadin; W magazine September 2003.

 

«Quina cosa més estranya, l’amor!»

 

«What a strange thing love is!»

 

Jane Austen (1775-1817), Emma (1815). Traducció Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2014, cap. 13, p. 137.

 

 

 

 

Anuncis

Qualsevol consol, infame; la desesperació, un deure

Kate Winslet (Inez van Lamsweerde and Vinoodh Matadin)

«Per al feliç, per al venturós és ben fàcil de dir-ho —exclamà—, però se n’avergonyiria si comprengués que es fa insuportable per al qui pateix. Cal una paciència infinita, perquè un dolor infinit, l’inflexible venturós no el reconeixerà mai. Hi ha casos, sí, n’hi ha!, en què qualsevol consol és infame, i la desesperació un deure. Un noble grec que també sap com descriure els herois no s’està de fer plorar els seus en els moments infaustos. En el seu mateix proverbi, diu: els barons que vessen moltes llàgrimes són bons. Que em deixin, doncs, aquells amb el cor i els ulls secs! Renego dels feliços a qui el desventurat només serveix d’espectacle. En la situació de destret corporal i anímic més cruel, encara s’ha de comportar dignament per a trobar-ne acceptació, i trencar-s’hi el coll amb correcció, com un gladiador, perquè encara l’aplaudeixin mentre es mor.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Les afinitats electives (Die Wahlverwandtschaften, 1809). Traducció Carme Gala. Barcelona: Proa, 1997, p. 114. (A Tot Vent; 291)




Conversa

Inez Van Lamsweerde & Vinoodh Matadin.


«La conversa és l’acte sexual dels que estan vestits.»
Hanif Kureishi (*1954), Una cosa per explicar-vos (Something to Tell You, 2008). Traducció de Francesc Rovira. Barcelona: Empúries/Anagrama, 2009, p. 18.


A mi no em cal lloar l’amor que no vull vendre

Lara Stone per Inez Van Lamsweerde & Vinoodh Matadin per a la Purple Fashion Summer 2007.


Sonet XXI
Jo no faig com la musa que aplica els seus talents
a fer, als rostres pintats, versos amb gran destresa
i que del cel mateix estira els ornaments
per mostrar un bell amor amb tota la bellesa.
Pomposa, agermana amb el sol i la lluna,
amb la terra i les pedres precioses de la mar,
les flors d’abril i tot allò que la fortuna
ha posat sota el cel com un tresor molt rar.
Sincerament enamorat, vull confessar
que el meu amor és tan bonic com qualsevol
fill de qualsevol mare, tot i que no és tan clar
com els estels nocturns ni tampoc com el sol.
Que digui més el que de tòpics vol dependre;
a mi no em cal lloar l’amor que no vull vendre.
William Shakespeare (1564-1616), Els sonets (Sonnets, 1609). Edició bilingüe. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Barcelona: Ed. 62/Empúries, 2002, sonet 21.
Sonnet XXI

So is it not with me as with that muse,
Stirred by a painted beauty to his verse,
Who heav’n itself for ornament doth use
And every fair with his fair doth rehearse,

Making a couplement of proud compare
With sun and moon, with earth and sea’s rich gems,
With April’s first-born flow’rs, and all things rare,
That heaven’s air in this huge rondure hems.

O! let me, true in love, but truly write,
And then believe me, my love is as fair
As any mother’s child, though not so bright
As those gold candles fixed in heaven’s air:

Let them say more that like of hearsay well;
I will not praise that purpose not to sell.