El Berenar a les Roques

Marina Ginestà i Coloma (1919-2014) fou una periodista i traductora catalana d’origen occità. Destacà com a model d’aquesta fotografia icònica de la Guerra Civil Espanyola, que li féu Hans Gutmann (Juan Guzmán) el 21 de juliol del 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona quan ella tenia 17 anys, en el paper de miliciana antifeixista i revolucionària, militant del PSUC i les JSUC.
 
El berenar a les roques
                                                      A Pere Coromines
jo seria el patró
d’aquell vaixell que es veu a l’horitzó
aniria més lluny              que l’horitzó
donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
                                         per donar-lo altre cop
—noies de tots els ports.
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons com els marins de guerra:
duria uns pantalons acampanats de baix
ni sabria els meus fills quan
tornaria a terra

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Anuncis

Rosa dels vents, la vostra banderola!

Keith Haring (1958-1990).


L’HOME BRU ROS DEL PORT
rosa dels vents
                            la vostra banderola!
un passaport vers totes les nacions
                 mentre que tinguin mar:
un lai de comiat on hi és dit
              A REVEURE!
desig de no tornar
com no hagin establert telègraf sense fils
tornar
             havent begut tants colors de cervesa
que passegeu un deix d’enamorat de nou:
i un àncora flotant
                                  tatuatge del pit.

Joan Salvat-Papasseit(1894-1924), La gesta dels estels (1922).


I la ciutat es desemperesia

Ticià [Tiziano Vecellio o  Vecelli] (1490-1576), Venus recreant-se amb l’Amor i la Música, c. 1555. Madrid, Museo del Prado.


Si jo em llevava de bon dematí

Si jo em llevava de bon dematí
el sol encara a pleret s’hi arronsava;
tresca que tresca, si feia camí
a cada pas un fanal s’apagava.
La marmanyera em venia al costat
a l’altra banda, plena la faldada:
el marxapeu ja semblava un mercat.
I era tot fresc d’un alè de rosada.
Àdhuc la boira em desvetlla els sentits,
que era tan dolça perquè s’aclaria.
Al plat de nata afinava els dits
el xavalet, llepoleig delbon dia.
La peixatera duia el cove al cap
i el peix saltava, pres dins la falzia-
L’obrer passava i li deia qui sap:
Jo he entès només que nomia Maria.
Maria avança com la daina al vol:
al carretó de cafè amb llet s’atura;
reprèn la marxa, que el treball no dol
i els ulls li brillen, que sembla una fura.
Com sap estendre els diaris primers
aquest bon home, a mida que arriben:
diria l’u ço que diria el terç
i l’u voldríem, que els altres no priven.
Als molls les dèries retornen al joc
i a mi em plau força passar per la riba;
el sol ja mostra sa llengua de foc
quan l’esquellot fa descobrir l’estiba.
Igual els carros; desvetllen el cor.
I la ciutat es desemperesia.
Ara sentia una mica d’amor:
goig de llevar-me matí cada dia.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Estenies la roba al terrat

Nadya Shaye per Michael David Adams.


Estenies la roba al terrat
Estenies la roba al terrat
i el teu braç tan rodó regalava;
als teus peus s’eixamplava el regal,
cada perla als rajols estirava.

I també del teu coll al teu pit
la frescor en l’afany t’judava:

si et tocava una mica de sol,
t’hi delies i t’eixamoraves. 
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).


La sal de la terra

Publicat al web deldiari The Guardian (Londres): New York, USA: Members of the Castellers de Vilafranca build a human tower during a world record attempt. Photograph: Timothy A. Clary/AFP/Getty Images.


Divisa
L’estel d’un esguard
I el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).

Deixa’t besar, i tu besa després

Fotografia: Jean Paul Goude.

Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
                      i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).






Anotació

Si jo…

Un vilatà pesca en el riu Brahmaputra a Sualkuchi, Índia. Fotografia: Anupam Nath.

 

 

Si jo fos pescador

Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

—els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre’n de nous.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), La gesta dels estels (1922).