Anotació

Oblit

MV5BZDc2NjYxNmYtN2I2My00MWIyLWFlOTAtYTg4MTlmZGEyYmRiXkEyXkFqcGdeQXVyMjMzNDY2OTA@._V1_

Emmanuelle: L’antivierge (1975).

 

 

L’oblit

 

Mon oblit és com el riu
allà al peu de la carena,
que no torna al lloc nadiu
i la plana l’asserena.

Mon oblit és com el ras
part damunt de la quintana,
que esvaeix el so del pas
i on la veu es fa llunyana.

Mon oblit és com el vent
que perdé l’empenta brava
i es perfuma lentament
de les flors que menyspreava.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 752 (Cor quiet, 582) [< La paraula en el vent (1914), 57]