Aere perennius

Josep Carner, el nostre Horaci.

 

Exegi monumentum aere perennius
regalique situ pyramidum altius,
quod non imber edax, non Aquilo impotens
possit diruere aut innumerabilis
annorum series et fuga temporum.

Horaci (Venosa, 65 aC – Roma, 8 aC), Odes III, 30.

 

He alçat un monument més durador que el bronze.
més alt en majestat que les piràmides,
que ni l’hivern voraç ni la tramuntanada
no podran ensorrar, ni la cadena
del anys innombrables ni el pas del temps que fuig.

[Traducció de Narcís Comadira]

 

 

 

A hora foscant

 

És tard, els camins ja no em tempten.–
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar d’illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula
i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

 

Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]