Anotació

Debades, vell Ovidi, si fa no fa m’exhortes

Photography by Edmund Leja (1966) Model Sharron Myers09

Photography by Edmund Leja (1966). Model Sharron Myers.

 

 

Plany de tardor

 

Debades, vell Ovidi, si fa no fa m’exhortes:
—Quan l’ocellaire és destre, bé sap aquelles hortes
on els ocells acuden al rec i la ufanor;
qui un ham a punt vigila, perenne pescador,
coneix aquell recolze de la llacuna grisa
on una sacsejada més aviat avisa
del poble humil que bota de cua, fent l’ull mort;
tu, doncs, en ta recerca de l’amorosa sort,
vés a l’indret on noies per a llur tomb s’acullen,
les quals, si cuetegen i volten i reüllen,
no ho fan amb cap errívol independent afany,
sinó per llur propòsit de caure en el parany—.

Si la ciutat encara no tempta mes amigues
—que van fugir-ne totes com si hi hagués ortigues—,
oh cor!, tu que les ames en gràcia i virtut,
ja som als darrers dies d’aquesta solitud.

Vindran, darrera els xàfecs, de les llunyanes terres,
amb roses d’altres viles i tiges d’altres serres,
en autos i tartanes, per l’aigua i els carrils,
amb d’altres esperances batent als cors gentils.
Jo, doncs, bell punt comenci l’entrada tardorenca
i minvi ja la tarda i es faci més rogenca,
me n’aniré tot dia a seure en un racó
prop d’una carretera o d’una estació.
I miraré que hi hagi un arbre al meu devora
per on el vent gemegui damunt el trist que plora;
la mà tindré aixecada sota la posta d’or
amb una fulla morta i d’un posat de cor.

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 253 (Auques i ventalls, 166) [< Auques i ventalls (1914), 21]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

Al·leluia en tot racó!

DP257979

Giuseppe Sanmartino (Italian, 1720 -1793), Angel, polychromed terracotta head; wooden limbs and wings; body of wire wrapped in tow; various fabrics.

 

 

El rústic villancet

 

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.
Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

Cap herbei no té tremor,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tenebror,
que un pas d’ala se n’ho duia.
Al·leluia en tot racó!
Al·leluia en tot dolor!
Al·leluia al pecador!
Al·leluia!

A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia.
Al·leluia, vianants!
Al·leluia en nostres cants!
Al·leluia, catalans!
Al·leluia!

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 292 (»Auques i Ventalls«, 229) [< Auques i ventalls (1914), 34]

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Com l’onada

Crumpled Paper Doll (by alberich mathews)

Crumpled Paper Doll by Alberich Mathews.

 

 

El pi i l’onada

 

M’és un suport la muntanyana soca;
veig al davant l’onada resplendent.
Oh pi fidel a la daurada roca!
Jo, com l’onada, só fidel al vent.

 

 

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 380 (Ofrena, 285) [< La paraula en el vent (1914), 62]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Oblit

MV5BZDc2NjYxNmYtN2I2My00MWIyLWFlOTAtYTg4MTlmZGEyYmRiXkEyXkFqcGdeQXVyMjMzNDY2OTA@._V1_

Emmanuelle: L’antivierge (1975).

 

 

L’oblit

 

Mon oblit és com el riu
allà al peu de la carena,
que no torna al lloc nadiu
i la plana l’asserena.

Mon oblit és com el ras
part damunt de la quintana,
que esvaeix el so del pas
i on la veu es fa llunyana.

Mon oblit és com el vent
que perdé l’empenta brava
i es perfuma lentament
de les flors que menyspreava.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 752 (Cor quiet, 582) [< La paraula en el vent (1914), 57]

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Boll i Rostoll

Masculin_Feminin

Masculin féminin: 15 faits précis (Jean-Luc Godard, dir., 1966). Poster by Hans Hillmann.

 

 

Acabaments

 

Batuda aquella grana sobirana
del nostre goig ─¿qui no n’ha vist el doll?─,
la vostra fe se n’és anada, vana
entre l’oreig com un grapat de boll.

Ja mercè ni mirada no us demana
la meva fe de posseït o foll;
abandonada al mig de la quintana
té la duresa viva del rostoll.

El boll, quan fuig, encara apar que dansa,
indiferent al dia i al camí.
Ara, el rostoll amb petges d’un destí,

resta fidel al dol i l’esperança,
i fa al vent o a l’aiguat que s’abalança:
─M’ha de colgar l’arada, per morir.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 457 (Ofrena, 344) [< La paraula en el vent (1914), 39]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anotació

Relapse

ej1odDKnT1u5sskno1_1280

 

 

 

Relapse

 

Quan deia altra vegada: —No ho assagis,
Amor, de dur-me a ta voluble sort,
de nodrir-me de somnis i presagis
i, amb dubtes i desigs, de fer-me tort;

els llibres diuen que, bell punt te’n vagis,
ja alliçonat, esdevindré més fort
i al meu estany recontaré els naufragis
i les batalles a la pau de l’hort—,

encara pujo la sendera sacra,
las com vell que panteixa d’una xacra,
amunt, amunt d’un rocallós pendent,

per un voler d’aquella criatura
que amor no sap i que d’amor no cura,
però que en fa tota ella manament.

 

Josep Carner (1884-1970), Poesia (1957). Text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona: Quaderns Crema, 1992, p. 406 (Ofrena, 308) [< La paraula en el vent (1914), 4]