Mes: Novembre de 2010

L’Amour

Jean-Honoré Fragonard (1732-1806), El gronxador (L’escarpolette), 1767. London, Wallace Collection.


«Per què no estimem els qui ens estimen, si fan tot el possible per estimar-nos?»
Honoré de Balzac (1799-1850). Esplendors i misèries de les cortesanes, 1847. Trad. Núria Petit. Barcelona: Destino, 2010, p. 285.


Nosce Te Ipsum

Albrecht Dürer (1471-1528), Eva (1507). Madrid, Museo del Prado.


Balada
Sé veure la mosca dins la llet,
Sé reconèixer l’home pel vestit,
Sé distingir el bon temps del dolent,
Sé veure la poma al pomer,
Sé reconèixer l’arbre per la resina,
Sé veure quan tot s’assembla,
Sé distingir qui treballa de qui descansa,
Sé de tot menys de mi mateix.
Sé veure el gipo al coll,
Sé reconèixer el monjo pel seu hàbit,
Sé veure l’amo pel seu criat,
Sé reconèixer la monja pel seu vel,
Sé quan algú parla en argot,
Sé veure els xımples farts de bledes,
Sé reconèixer el vi a la bóta,
Sé de tot menys de mi mateix.
Sé distingir el cavall del matxo,
Sé veure quin fardell porten,
Sé distingir Eatriu de Bet,
Sé comptar amb les peces,
Sé distigir entre somni i vigília,
Sé reconèixer els errors dels bohemis,
Sé veure la potestat de Roma,
Sé de tot menys de mi mateix.
Príncep, en el fons ho conec tot.
Sé distingir una faç pàl·lida d’una de bruna,
Sé veure que la Mort ho sega tot:
Sé de tot menys de mi mateix!
François Villon (1431-1463?), Les balades. Trad. d’Andreu Subirats. Barcelona: La Breu Edicions, 2010.
Ballade
Je congnois bien mousche en laict,
Je congnois à la robe l’homme,
Je congnois le beau temps du lait,
Je congnois au pommier la pomme,
Je congnois l’arbre à veoir la gomme,
Je congnois quant tout est de mesmes,
Je congnois qui vesoigne ou chomme,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Je congnois pourpoint au colet,
Je congnois le moyne à la gonne,
Je congnois le maistre au varlet,
Je congnois au voile la nonne,
Je congnois quant pipeur gergonne,
Je congnois folz nourris de cresmes,
Je congnois le vin à la tonne,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Je congnois cheval et mulet,
Je congnois leur charge et leur somme,
Je congnois Bietrix et Belet,
Je congnois gect qui nombre assomme,
Je congnois vision et somme,
Je congnois la faulte des Boesmes,
Je congnois le pouoir de Romme,
Je congnois tout fors que moy mesmes.
Prince, je congnois tout en somme.
Je congnois colorez et blesmes,
Je congnois Mort, qui tout consomme:
Je congnois tout fors que moy mesmes!


The white sheet and the black dot

Miquel Barceló (Mallorca, 1957), Gran elefant dret.
«I was one of a group of boys who sat on the floor of our professors’s office for a weekly lesson in “spoken English”. One day the professor put a large sheet of white paper on the wall. The paper had a little black dot on the right-hand corner. When the professor asked, “Boys, what do you see?” we all shouted together “A black dot!” The professor stepped back and said, “So, not a single one of you saw the white sheet of paper. You only saw the black dot. This is the awful thing about human nature. People never see the goodness of things, and the broader picture. Don’t go through life which that attitude.”

Life teaches you lessons in surprising ways and when you least expect it. One of the most important lessons I ever learned came from a sheet of paper and a black dot. They may seem like small things, but they were enough to prompt big changes in my outlook on life.»
Kofi Annan (*1938), exsecretari general de les Nacions Unides (When We Were Young (2005), compilat per John Burningham).


Calladament

Raymond Cauchetier (*1920), À bout de souffle (1960).
Calladament
Des d’aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m’han perdut amb tu que em resta a penes
l’espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m’engoleixi com t’ha engolit per sempre.
Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències, 1984.


Ulls

Steve McCurry, Afghan Girl. Pakistan, Peshawar, 1984.

«Només les races vingudes del desert posseeixen en els ulls el poder de fascinar tothom, perquè una dona sempre fascina algú. Els ulls, sens dubte, conserven alguna cosa de l’infinit que han contemplat. La natura, previsora, potser ha armat les seves retines amb un tapís reflector, per permetre’ls suportar el miratge de la sorra, els torrents del sol i cobalt ardent de l’èter. O potser és que els éssers humans prenen, com els altres, alguna cosa del medi en el qual creixen i mantenen durant segles les qualitats que n’extreuen.»

Honoré de Balzac (1799-1850). Esplendors i misèries de les cortesanes, 1847. Trad. Núria Petit. Barcelona: Destino, 2010, p. 48.




Contra la lapidació

«Baby Burka», performance ideada per l’artista argentí Luizo Vega en contra de la lapidació de la dona iraniana Sakineh Mohammadi Ashtiani, condemnada a mort per adulteri pel règim integrista i salvatge dels aiatol·làs (Que Al·là els confongui!). L’acte, en què una noia despullada cofada només amb burka es va passejar per la plaça dels Àngels davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) va tenir lloc el vespre del dimecres 3 de novembre de 2010. El País/Marcel·lí Sàenz.


Ars Gratia Artis

El famós estudi cinematogràfic nord-americà Metro Goldwing Mayer (MGM), fundat el 1924, es declara en fallida per un deute que ascendeix als 4.000 milions de dòlars. El lema de la companyia, presidit pel famós emblema, creat el 1928, del cap de lleó, és «Ars Gratia Artis», «L’art per l’art».


Light of my life

Steve Richard.


Lolita, light of my life, fire of my loins. My sin, my soul. Lo-lee-ta: the tip of the tongue taking a trip of three steps down the palate to tap, at three, on the teeth. Lo. Lee. Ta. She was Lo, plain Lo, in the morning, standing four feet ten in one sock. She was Lola in slacks. She was Dolly at school. She was Dolores on the dotted line. But in my arms she was always Lolita.


Vladimir Nabokov (1899-1977), Lolita, 1955.


Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes. Pecat meu, ànima meva. Lo-li-ta: la punta de la llengua fa tres passets per anar a petar, al tercer, contra les dents. Lo. Li. Ta.
Es deia Lo, tot just Lo. Al matí, dreta, un metre cinquanta, amb mitjons, aguantant-se sobre un peu. Era la Lola amb pantalons. Era la Dolly a l’escola. El seu nom oficial era Dolores. Però als meus braços sempre va ser la Lolita.

Vladímir Nabokov (1899-1977), Lolita, 1955. Traducció Josep Daurella. Barcelona: Edhasa, 1987.