Anotació

Vell i Nou

Vell i Nou

Naked female models posed by artist Salvador Dali to form the likeness of a human skull, 1951. Photograph by Philippe Halsman (in collaboration with Dali).

 

«És una vella cosa la  mort, però és nova per a cadascú.»

Ivan S. Turguénev (1818-1883), Pares i fills (1862). Traducció original de Francesc Payarols, revisada per Ana Quelbenzu. Barcelona: Marbot Edicions, 2011, cap. XXVII, p. 245.

 

Anotació

El Quart Reich

Captura de pantalla del blog El Sentit de la Paraula, 28.03.2014
 
 

Des d’avui, qualsevol persona que accedeix lliurement a aquest blog es trobarà amb aquesta mena de llufa, d’avís per a navegants que il·lustra aquest apunt. Per una denúncia anònima de la qual no et pots defensar ni rebatre, aquest blog s’ha guanyat aquesta mena d’estrella groga de David al braç, una inscripció gratuïta a l’Índex de Blogs Censurables.

Així va començar tot, per petites delacions de fariseus i mestres de la llei curts de gambals, d’aquesta caterva de malparits que s’agrupen genèricament sota el nom de suposada Bona Gent. Es comença així i s’acaba cremant llibres, depurant biblioteques i persones, elaborant un nou Index Librorum Prohibitorum, estigmatitzant la llibertat d’expressió i conculcant els drets civils.

 Amb aquest apunt expresso la meva repulsa total, el meu rebuig frontal a aquesta mena de censura preventiva.

 
 
Anotació

Ignorants!

Els polítics ultraconservadors del PP Alberto Fernández Díaz, Jorge Moragas, Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo. Fotografia: Xavier Gómez.
 

«En poques paraules, era un ignorant, encara que, per a dedicar-se a la política, tampoc no calia saber moltes coses més.»

Naguib Mahfuz (1911-2006), El carreró dels miracles (1947). Traducció: Isaïes Minetto i Josep Franco. Alzira: Bromera, 2007, cap. 8, p. 73.

 



Anotació

El temps

Leopoldo Pomés, Les Rambles i Karin (c. 1959).

 

«El temps (és cosa sabuda) de vegades vola com un ocell, de vegades s’arrossega com un cuc; per a l’home el temps és particularment agradable quan no s’adona de si passa ràpid o lent.»

Ivan S. Turguénev (1818-1883), Pares i fills (1862). Traducció original de Francesc Payarols, revisada per Ana Quelbenzu. Barcelona: Marbat Edicions, 2011, cap. XVII, p. 119.

Anotació

Sepultura

Jean-François Millet (1814-1875), L’Àngelus (1857-1959). París, Museu d’Orsay.

 

«Una vegada va explicar a la Jazzlyn que tothom sap d’on és a partir del moment en què sap on vol que l’enterrin.»

Colum McCann (*1965), Que el món no pari de rodar. [Let the Great World Spin, 2009.] Traducció d’Anna Turró Armengol. Barcelona: La Magrana, 2010, p. 445.

Anotació

Taula de dissecció

Lucien Clergue, Study of a Nude-Beach (1968).

«—Realment, el seu cos és esplèndid! —assentí Basàrov—. Qui pogués veure’l a la taula de dissecció!»

Ivan S. Turguénev (1818-1883), Pares i fills (1862). Traducció original de Francesc Payarols, revisada per Ana Quelbenzu. Barcelona: Marbot Edicions, 2011, cap. XV, p. 105.

 

 
 
 
Anotació

Cor desventurat

First Day of Spring 2014 Google Doodle.

 
 
 

Ara és hora, coret meu,

de plorar i fer combat,

ja que t’has enamorat

de lo que mai serà teu.

     Glosa popular

Com l’infantó que s’encara

de l’aucell que veu volar

i plora al braç de sa mare

perquè no·l pot agafar,

així·l cor se’m desespera

per arribar a un estel,

i en perpètua fal·lera

volateja cap al cel.

Regoneix, doncs, ton mal fat

i oblida o esclata, cor meu,

ja que t’has enamorat

de lo que mai serà teu.

Com gemega la cabrida

perduda, que belar sent

a sa mare que la crida

de l’altra part d’un torrent,

     mon cor llamenta a tota hora

vorejant un riu cabdal,

i per passâ a l’altra vora

no s’hi troba pont ni gual.

     No esperes, cor, que amb la neu

aquest riu quede glaçat:

plora haver-te enamorat

de lo que mai serà teu.

     Com l’àguila ardida esqueixa

los niguls fent cap al sol,

fins que l’aire no li deixa,

d’enrarit, seguir son vol,

     així mon cor s’asfixia

falt d’esperança i favor;

mon amor se fa agonia

i no puc mudar d’amor.

     Doncs, com l’àngel rebel·lat

que cobeja esser Déu

crema, cor desventurat:

la que vols mai serà teu.

24 d’octubre de 1844

Marian Aguiló (1825-1897), Recorts de jovenesa (Poesies amoroses), Barcelona, 1900.

 
 
Anotació

La plenitud del silenci

Egon Schiele (1890-1918), Landscape (ruin Weitenegg), 1916.

«Arribàvem fins al terraplè on apareixia entre els arbres el campanar de Saint-Hilaire. I m’hauria agradat poder asseure’m allà i quedar-me tot el dia llegint i escoltant les campanes, ja que feia tan bon temps i s’hi estava tan bé que, quan tocaven les hores, qualsevol diria que, en comptes de trencar la calma del dia, en deslliuraven el contingut, i el campanar, amb l’exactitud indolent i curosa d’una persona que no té res més a fer, es limitava simplement —per esprémer i deixar caure algunes gotes d’or que la calor havia acumulat lentament i naturalment— a premsar, en el moment oportú, la plenitud del silenci.»

«On gagnait le mail entre les arbres duquel apparaissait le clocher de Saint-Hilaire. Et j’aurais voulu pouvoir m’asseoir là et rester toute la journée à lire en écoutant les cloches ; car il faisait si beau et si tranquille que, quand sonnait l’heure, on aurait dit non qu’elle rompait le calme du jour, mais qu’elle le débarrassait de ce qu’il contenait et que le clocher, avec l’exactitude indolente et soigneuse d’une personne qui n’a rien d’autre à faire, venait seulement — pour exprimer et laisser tomber les quelques gouttes d’or que la chaleur y avait lentement et naturellement amassées — de presser, au moment voulu, la plénitude du silence.»

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 180. (Combray II)