«Solia anar tots els matins al bany flotant de Rima, situat entre el jardinet del Palazzo Reale i la punta de la Dogana. Havia pres per a una hora, de les set a les vuit, una Sirena, això és una de les piscines per a dones, gran a bastament per poder-hi nedar un poc, i la meva cambrera venia a despullar-me i a vestir-me; atès que cap altra hi podia entrar, no em prenia la molèstia de posar-me el vestit de bany. La piscina, tancada entorn amb parets de fusta i coberta d’una tela cendrosa amb llargs bocins vermells, tenia el fons de pedretes col·locat a una profunditat tal sota l’aigua que a les senyores de baixa estatura només els sobresortia el cap. A mi, em sobresortien les espatlles senceres.»
«Costumavo tutte le mattine di recarmi al bagno galleggiante di Rima, posto fra il giardinetto del Palazzo Reale e la punta della Dogana. Avevo preso per un’ora, dalle sette alle otto, unaSirena, cioè una delle due vasche per donne, grande quanto bastava per nuotarvi qualche poco, e la mia cameriera veniva a spogliarmi e a vestirmi; ma, siccome nessun altro poteva entrare, così non mi davo la briga di mettermi l’abito da bagno. La vasca, chiusa intorno da pareti di legno e coperta da una tenda cenerognola a larghe zone rosse, aveva il fondo di assi accomodato a tale profondità sott’acqua che alle signore di piccola statura rimanesse fuori la testa. A me restavano fuori le spalle intiere.»
Camilo Boito (1836-1914), Senso (1883). Traducció de Lluís Servera Sitjar. Muro: Ensiola, 2015, p. 20.
El Sentit de la Paraula 