Viatges

Marc Chagall, El violinista verd, 1923-1924. Nova York, The Solomon R. Guggenheim Museum.


Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques”.
Konstantinos P. Kavafis (1863-1933). Traducció Carles Riba.
Anuncis

Desitjos

Jan Vermeer de Delft (1632-1675), El geògraf, 1668-1669. Frankfurt, Städel Museum.


Desitjos
Com els cossos bellíssims que la mort
no va deixar fer vells, i amb plors
van enterrar en magnífics mausoleus,
amb roses al voltant del cap
i gessamins als peus, així mateix
són els desitjos que han passat
insatisfets, sense atènyer cap nit
de plaer sensual i sense
cap alba il·luminada per la lluna.

Salvador Oliva, Marees del desig (1979). Versió del poema Desigs de C. P. Kavafis.


[From Sali.]