Anotació

—Que per què has viscut!

4fc7c354-b2f3-4c3f-9550-860119d0e9bb-2060x1214

The Office for National Statistics asks UK residents to rate their feelings of life satisfaction, purpose, happiness and anxiety. This graphic links each of those four questions to a diferent facial attribute. Illustration: London: The Information Capital.

 

«—Que per què has viscut! —repetí ella—. Que potser hi ha alguna existència innecessària?»

 

Ivan A. Gontxarov (1812-1891), Oblómov (1859). Traducció de Josep M. Güell. Barcelona: Proa, 1985, p. 222 (segona part, cap. 8).

 

 

Anuncis
Anotació

Di sprezzo degno

Bettina Rheims - I.N.R.I

Bettina Reims, I.N.R.I. (1998).

 

Di sprezzo degno se stesso rende

Chi pur nell’ira la donna offende.

 

 La traviata (1853), de Giuseppe Verdi (1813-1901), basada en un llibret de Francesco Maria Piave, inspirat en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camèlies [La dame aux Camélias, 1848].

 

 

 

 

Anotació

Un observateur qui ne voit les choses que du dehors

Barcelovers-the magazine inspired by a captivating city

Barcelovers, the magazine inspired by a captivating city.

 

«Aquelles imatges irreals, fixes, sempre iguals, que omplien les meves nits i els dies, van diferenciar aquella època de la meva vida d’aquelles altres que l’havien precedida (i que s’haurien pogut confondre amb ella als ulls d’un observador que només contempla les coses des de l’exterior, és a dir, que no veu res), com un motiu melòdic introdueix en un òpera una novetat insospitada per a qui es limita a llegir el llibret, i més encara per a qui es queda fora del teatre comptat baldament els quarts d’hora que s’escolen.»

 

 «Ces images irréelles, fixes, toujours pareilles, remplissant mes nuits et mes jours, différencièrent cette époque de ma vie de celles qui l’avaient précédée (et qui auraient pu se confondre avec elle aux yeux d’un observateur qui ne voit les choses que du dehors, c’est-à-dire qui ne voit rien), comme dans un opéra un motif mélodique introduit une nouveauté qu’on ne pourrait pas soupçonner si on ne faisait que lire le livret, moins encore si on restait en dehors du théâtre à compter seulement les quarts d’heure qui s’écoulent.»

 

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, p. 482. (Els noms de país: el nom)