«—Que per què has viscut! —repetí ella—. Que potser hi ha alguna existència innecessària?»
Di sprezzo degno se stesso rende
Chi pur nell’ira la donna offende.
«Si la ment no està en pau, de res no serveixen les possessions.»
«I aquí ho teniu: l’opinió pública! La font de l’honor, el nostre ídol! Vet aquí què fa girar el món.»
«La felicitat perfecta, fins i tot en la memòria, no és habitual.»
«Perfect happiness, even in memory, is not common.»
«Sol, silenci i felicitat.»
«Sun, silence, and happiness.»
«Aquelles imatges irreals, fixes, sempre iguals, que omplien les meves nits i els dies, van diferenciar aquella època de la meva vida d’aquelles altres que l’havien precedida (i que s’haurien pogut confondre amb ella als ulls d’un observador que només contempla les coses des de l’exterior, és a dir, que no veu res), com un motiu melòdic introdueix en un òpera una novetat insospitada per a qui es limita a llegir el llibret, i més encara per a qui es queda fora del teatre comptat baldament els quarts d’hora que s’escolen.»
«Ces images irréelles, fixes, toujours pareilles, remplissant mes nuits et mes jours, différencièrent cette époque de ma vie de celles qui l’avaient précédée (et qui auraient pu se confondre avec elle aux yeux d’un observateur qui ne voit les choses que du dehors, c’est-à-dire qui ne voit rien), comme dans un opéra un motif mélodique introduit une nouveauté qu’on ne pourrait pas soupçonner si on ne faisait que lire le livret, moins encore si on restait en dehors du théâtre à compter seulement les quarts d’heure qui s’écoulent.»
«Voltaire, per cert, havia dit a un metge jove que censurava el cafè amb el mateix mal nom de “verí lent”: “Teniu raó, amic meu; no obstant això, és lent, i esgarrifosament lent; perquè n’he estat bevent aquests últims setanta anys, i encara no m’he mort”.»
«Voltaire, by the way, had said to a young physician who denounced coffee under the same bad name of a “slow poison”, “You’re right there, my friend, however; slow it is, and horribly slow; for I have been drinking it these seventy years, and it has not killed me yet”.»
«La senyoreta D’Esgrignon és una de les figures més instructives d’aquesta història: mostrarà com, sense intel·ligència, les virtuts més pures poden ser pernicioses.»
«Mademoiselle d’Esgrignon est une des figures les plus instructives de cette histoire : elle vous apprendra ce que, faute d’intelligence, les vertus les plus pures peuvent avoir de nuisible. »
«—La veritat és que ser conservador és molt més descansat —em va dir la Linda una vegada en un moment de confidència més sincera que normalment sobre la seva vida—, però cal recordar sempre que això és dolent.»
«“You know, being a Conservative is much more restful”, Linda said to me once in a moment of confidence, when she was being unusually frank about her life, “though one must remember that it is bad, not good”.»
El Sentit de la Paraula 