Dancers by Bertil Nilsson.
«—Mare de Déu! —va dir la senyoreta Pole tot asseient-se amb la resolució d’una persona que té una opinió decidida sobre la naturalesa de la vida i del món (i tals persones no trepitgen mai amb peu lleuger ni s’asseuen sense un cop)— Mare de Déu, senyoreta Matty! Com són els homes. No n’hi ha cap ni un que no vulgui que el considerin un Samsó o un un Salomó alhora: tan forts que no se’ls pot vèncer ni incomodar mai; tan savis que no se’ls pot enganyar mai. Si s’hi fixa, tot el que passa, sempre ho havien previst, tot i que no te n’havien avisat mai.»
«“Well!” said Miss Pole, sitting down with the decision of a person who has made up her mind as to the nature of life and the world (and such people never tread lightly, or seat themselves without a bump), “well, Miss Matty! men will be men. Every mother’s son of them wishes to be considered Samson and Solomon rolled into one —too strong ever to be beaten or discomfited—too wise ever to be outwitted. If you will notice, they have always foreseen events, though they never tell one for one’s warning before the events happen.”»
El Sentit de la Paraula 