First Day of Spring 2014 Google Doodle.
Ara és hora, coret meu,
de plorar i fer combat,
ja que t’has enamorat
de lo que mai serà teu.
Glosa popular
Com l’infantó que s’encara
de l’aucell que veu volar
i plora al braç de sa mare
perquè no·l pot agafar,
així·l cor se’m desespera
per arribar a un estel,
i en perpètua fal·lera
volateja cap al cel.
Regoneix, doncs, ton mal fat
i oblida o esclata, cor meu,
ja que t’has enamorat
de lo que mai serà teu.
Com gemega la cabrida
perduda, que belar sent
a sa mare que la crida
de l’altra part d’un torrent,
mon cor llamenta a tota hora
vorejant un riu cabdal,
i per passâ a l’altra vora
no s’hi troba pont ni gual.
No esperes, cor, que amb la neu
aquest riu quede glaçat:
plora haver-te enamorat
de lo que mai serà teu.
Com l’àguila ardida esqueixa
los niguls fent cap al sol,
fins que l’aire no li deixa,
d’enrarit, seguir son vol,
així mon cor s’asfixia
falt d’esperança i favor;
mon amor se fa agonia
i no puc mudar d’amor.
Doncs, com l’àngel rebel·lat
que cobeja esser Déu
crema, cor desventurat:
la que vols mai serà teu.
24 d’octubre de 1844
El Sentit de la Paraula 