Claudia Rogge, ISO 091222, 2010.
«D’on ve, cap a on va, tota aquesta gent que neix i mor? En qui pensa, que s’hagi de prendre tants maldecaps per construir les seves residències efímeres, què l’empeny a fer-les tan belles?
»Aquests estadants i les seves llars no són diferents de la gota de rosada que s’esforça a perdurar damunt la flor de lluna. Pot ser que quan la rosada s’esvaneixi quedi la flor, però el sol del matí l’acabarà assecant: pot ser que la rosada encara hi sigui quan la flor ja s’haurà marcit, però, de tota manera, no arribarà al vespre.»
El Sentit de la Paraula 