«Quin lloc més immens ocupa la mort
en la nostra ínfima existència.»
«No he fet res perquè sempre he volgut fer quelcom extraordinari.»
«Medita amb cura! Si no saps què fer del teu lleure destina diàriament algunes hores, no pas més que quatres, a una feina fixa, com ara l’estudi o la còpia de manuscrits. Però procura no donar una impressió de gran atrafegament i tingues temps per a tothom que vulgui xerrar amb tu.»
Qui mana a can Ribot,
l’amo o el porc?
«Jo robu sempra que puch.»
«Quousque tandem abutere patientia nostra?»
Les coses que fan la vida més feliç,
estimadíssim Marcial, són aquestes:
les propietats no aconseguides amb l’esforç sinó heretades;
un camp no desagraït, un foc perenne,
mai plets, poca toga, la ment tranquil·la;
forces naturals, un cos sa;
una senzillesa prudent, una taula sense art;
una nit no èbria, però lliure de preocupacions;
un llit no trist, però tanmateix púdic;
un somni que faci breus les tenebres;
vulguis ser allò que ets i no vulguis ser res més;
i ni temis l’últim dia ni el desitgis.
Vitam quae faciant beatiorem,
Iucundissime Martialis, haec sunt:
Res non parta labore, sed relicta;
Non ingratus ager, focus perennis;
Lis numquam, toga rara, mens quieta;
Vires ingenuae, salubre corpus;
Prudens simplicitas, pares amici;
Convictus facilis, sine arte mensa;
Nox non ebria, sed soluta curis;
Non tristis torus, et tamen pudicus;
Somnus, qui faciat breves tenebras:
Quod sis, esse velis nihilque malis;
Summum nec metuas diem nec optes
El Sentit de la Paraula 