Una brisa glaçada, sana i picant

Stirlingshire, Scotland, Winter Field, 2011. 
Fotografia: Robert Fulton.

«Una brisa glaçada, sana i picant s’internà a la seva cambra, assotant-li la pell amb un fred agut que li va fer plorar els ulls; i, enmig d’un cel emporprat, un gran sol rutilant i inflat com la cara d’un borratxo apareixia darrere els arbres. La terra, coberta de glaç blanc, dura i seca, ressonava sota els passos de la gent de la masoveria. En aquella sola nit, totes les branques dels pollancres que encara tenien fulla van quedar despullades; i darrere la landa apareixia la gran línia verdosa de l’oceà, recorregut de regueres blanques.»

Guy de Maupassant (1850-1893), Una vida (1883). Traducció de Lluís Maria Todó. Barcelona, Labutxaca, 2011, p. 84.

Sunset

William Turner (1775-1851), The«Fighting Temeraire» Tugged to her Last Berth to be Broken up, c. 1839. 
Londres, National Gallery.

«Després van callar.

»El sol, més baix, semblava sagnar, i una àmplia reguera lluminosa, un camí enlluernador, corria sobre l’aigua des del límit de l’oceà fins als solcs de la barca.

»Els últims bufs de vent van caure; tota arruga s’aplanava; i la vela immòbil era vermella. Una calma il·limitada semblava ensopir l’espai, fer el silenci al voltant d’aquell encontre d’elements; mentre que, corbant sota el cel el seu ventre brillant i líquid, la mar, núvia monstruosa, esperava l’amant de foc que davallava cap a ella. Ell precipitava la seva caiguda, emporprat com pel desig de l’abraçada. Es reuní amb ella; i a poc a poc, ella el devorà.»

Guy de Maupassant (1850-1893), Una vida (1883). Traducció de Lluís Maria Todó. Barcelona, Labutxaca, 2011, p. 38.