«El fons insondable de la Via Làctia li xuclava la mirada.»
«Aquí no hi ha geishes com les que vostè es pensa.»
«No sé si els meus savis lectors hi estaran d’acord.»
«La botiga de conveniència és plena de sorolls. Des del timbre que sona cada cop que entra un client, fins a les veus dels famosos que promocionen nous productes pel fil musical. Des dels crits dels dependents anunciant les ofertes del dia, fins al xiulet de l’escàner en llegir un codi de barres. Des de la remor sorda que fan els productes en caure dins el cistell, fins al cruix dels embolcalls de plàstic de les pastes o el repic dels talons que volten pel local. Tots aquests sons barrejats formen “el soroll de la botiga de conveniència”, que acarona sempre els meus timpans.»
«A les onze, passes al jardí.»
«Havien quedat tots muts per sempre.»
«Hi ha persones que inverteixen totes les forces en un desig que potser no podran complir mai. Qui es rigui d’una il·lusió com aquesta és que no sap res de la vida.»
«Vull allargar els ràfecs i enfosquir les parets d’aquesta casa anomenada literatura, amagar en la foscor les coses que siguin massa evidents i treure’n els ornaments innecessaris.»
El Sentit de la Paraula 