Anotació

La Gusarapa

img_20170929-131403_whatsapp_image_2017-09-29_at_13_12_14-kM3B-U431633296099OUB-1126x636@RAC1-Web

L’urna de l’1 O-

 

A poc a poc,
guaitant ça i lla,
surt del seu cau
sota una tapa
—ai, Mariano,
ni un punt no em moc,
sento un rau-rau!—
la gusarapa!

 

 [Tot parafrasejant, amb humilitat, Josep Carner.]

 

Citat en Joan Coromines, Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona: Club Editor, 1971, p. 408 (Els mestres recordats – Pompeu Fabra).

 

 

 

 

 

Anuncis
Anotació

The Law

1

Ferri que hostatja les forces repressives espanyoles.

 

 

«─De vegades no es pot observar la llei ─va dir PaJoad─ sense mancar a la decència.»

 

«“Sometimes the law can’t be foller’d no way”, said Pa. “Not in decency anyways.”»

 

John Steinbeck (1902-1968), El raïm de la ira [The Grapes of Wrath, 1939]. Traducció de Mercè López Arnabat. Barcelona: Ed. 62, 1993, p. 167 (cap. XIII).

 

 

 

 

Anotació

Foteu el camp!

DFvSFv1XgAAo5XP

 

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

«El seu fill, que no és aquí?»,
«N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?»
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

 

Què volen aquesta gent? (1968), lletra de Lluís Serrahima, música de Maria del Mar Bonet.

 

 

Anotació

It is enough

img_ipardo_20170916-141236_imagenes_lv_otras_fuentes_djya

Publicitat de la pel·lícula Fe de Etarras.

 

 

«“Ja n’hi ha prou” [«Es ist gut»]. I aquestes van ser les seves últimes paraules.»

 

 

«“It is enough.” And these were his last words.»

 

 

Thomas De Quincey (1785-1859), Els últims dies d’Immanuel Kant [The Last Days Of Immanuel Kant, 1827]. Traducció de Josep M. Muñoz Lloret. Barcelona: L’Avenç, 2013, p. 73.