A poc a poc,
guaitant ça i lla,
surt del seu cau
sota una tapa
—ai, Mariano,
ni un punt no em moc,
sento un rau-rau!—
la gusarapa!
«─De vegades no es pot observar la llei ─va dir PaJoad─ sense mancar a la decència.»
«“Sometimes the law can’t be foller’d no way”, said Pa. “Not in decency anyways.”»
«Ens volen enterrar i no saben que som llavors.»
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?«El seu fill, que no és aquí?»,
«N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?»
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt, d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?Els que truquen resten muts,
menys un d’ells —potser el que mana—
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
«“Ja n’hi ha prou” [«Es ist gut»]. I aquestes van ser les seves últimes paraules.»
«“It is enough.” And these were his last words.»
« ¡Vayan todos a la mierda!»
“I declare after all there is no enjoyment like reading!”
El Sentit de la Paraula 