Anotació

La Mer!

Gustave Courbet (1819-1877), Le bord de mer à Palavas (1854). Montpeller, Musée Fabre.

«Continuava fins al talús que, rere la bardissa, pujava en un fort pendent cap als camps, perseguia alguna rosella perduda, alguns blauets que s’havien quedat mandrosament enrere, que la decoraven aquí i allà amb les seves flors com la vora d’un tapís on apareix dispers el motiu feréstec que s’imposarà al centre; escassos encara, espaiats com les cases aïllades que ja anuncien la proximitat d’un poble, m’anunciaven l’extensió immensa on s’estenia el blat, on es crespaven els núvols, i la imatge d’una única rosella, que hissava fins a l’extrem de la  seva corda i fuetejava al vent la flama vermella per sobre de la boia greixosa i negra, em feia bategar el cor, com el viatger que descobreix en terra baixa una primera barca que un calafat repara i exclama, fins i tot abans d’haver-lo vist: “El Mar”.»

Je poursuivais jusque sur le talus qui, derrière la haie, montait en pente raide vers les champs, quelques coquelicots perdus, quelques bluets restés paresseusement en arrière, qui le décoraient çà et là de leurs fleurs comme la bordure d’une tapisserie où apparaît clairsemé le motif agreste qui triomphera sur le panneau ; rares encore, espacés comme les maisons isolées qui annoncent déjà l’approche d’un village, ils m’annonçaient l’immense étendue où déferlent les blés, où moutonnent les nuages, et la vue d’un seul coquelicot hissant au bout de son cordage et faisant cingler au vent sa flamme rouge, au-dessus de sa bouée graisseuse et noire, me faisait battre le cœur, comme au voyageur qui aperçoit sur une terre basse une première barque échouée que répare un calfat, et s’écrie, avant de l’avoir encore vue : « La Mer ! »

Marcel Proust (1871-1922), A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann (1913). Traducció de Valèria Gaillard Francesch. Barcelona: Labutxaca, 2011, pp. 174-175. (Combray II)