Michelle Angelo.
«No sé si ho heu observat: n’hi ha prou que el nom d’una persona que semblava que hagués de romandre desconeguda per a nosaltres —o, si més no, que ens hagués de ser indiferent— sigui pronunciat una sola vegada davant nostre perquè, de mica en mica, vagin reunint-se detalls entorn d’aquell nom i perquè sentim, aleshores, tots els nostres amics parlar-nos d’una cosa de la qual no ens havien parlat mai abans. Descobrim, a partir d’aquell instant, que aquella persona la teníem quasi a frec; ens adonem que ha passat moltes vegades per la nostra vida sense haver estat apercebuda; trobem en els esdeveniments que ens expliquen una coincidència, una afinitat reals amb certs esdeveniments de la nostra pròpia existència.»
Alexandre Dumas (1824-1895), La dama de les camèlies (La dame aux camélias, 1848). Traducció de Lídia Anoll. Barcelona, Adesiara, 2012, p. 39.