Mes: gener de 2012

D’on ve aquest vent?

Edward Weston (1886-1958), Tina Modotti lying on the Azotea, Redondo Beach, (1923).


Orquídia pintada
de Ma Hsiang Lan
¿D’on ve aquest vent, tan embaumat                                                         [d’orquídies?
Per ell el fred de fora afrontaré.
Massa pobric per a haver flors tan cares,
una en pinto en la fulla de paper.
A una flor de debò, sola en sa tija,
ningú ni res cap pietat promet.
I tanmateix la que he pintada
no tem pluja guerxada ni cop de vent ni                                                          [fred.
Josep Carner (1884-1970), Poesia, text de l’edició de 1957 revisat i establert per Jaume Coll. Barcelona, Quaderns Crema, 1992, p. 1.000.

Vius i Morts

Fotograma de la pel·lícula Melancholia (2011), dirigida per Lars von Trier i protagonitzada per Kirsten Dunst(a la foto), Charlotte Gainsbourg i Kiefer Sutherland.



«Una vegada vaig sentir que un preguntava per què parlem bé i sense ambages dels morts, i dels vius sempre amb certa precaució. Hom li va respondre: perquè d’aquells no hem de témer pas res, i aquests encara se’ns poden creuar en algun lloc. Així d’impura és aquesta preocupació pels records dels altres; només sol ser un entreteniment egoista, mentre que sí que fóra santament seriós mantenir sempre despertes i càlides les relacions amb els qui resten.»

Johann Wolfgang Goethe (1749-1832). Les afinitats electives (Die Wahlverwandtschaften, 1809). Traducció Carme Gala. Barcelona: Proa, 1997, p. 125. (A Tot Vent; 291)


We all go back to where we belong

Willem Drost (1633-1659), Bethsabée tenant la lettre du roi (1654). París, Musée du Louvre.


I dreamed what what you were offering
Imagine lying next to me
You should, and your reputation talks
I will write our story in my mind
Write about our dreams and triumphs
This might be my «Innocence Lost»
I can taste the ocean on your skin
That is where it all began
I dreamed that we were elephants
Out of sight, clouds of dust
And woke up thinking we were free

I can taste the ocean on your skin
That is where it all began
We all go back to where we belong
We all go back to where we belong
This really what you want
This really what you want

R.E.M., «We all go back to where we belong» (2011), Part Lies, Part Heart, Part Truth, Part Garbage 1982–2011.



Ningú no coneix ningú

Gloria Swanson (1899-1983).



«Mai no havia conegut del tot el seu pare. Probablement ningú no el coneixia del tot. Amb la seva timidesa, la seva formalitat i els seus rampell tirànics protegia la seva interioritat tan ferotgement que si te l’estimaves, com ell ho feia, t’adonaves que no li podies fer un favor més gran que respectar la seva intimitat.»

Jonathan Franzen, Les correccions (The Corrections, 2001). Traducció d’Alexandre Gombau Arnau. Barcelona, Columna, 2011, p. 584. (labutxaca)

Fiasco

Fotograma de la pel·lícula Els descendents(The Descendants, 2011), dirigida per Alexander Payne i protagonitzada per George Clooney, Shailene Woodley i Amara Miller, nominada als Òscars com a millor pel·lícula entre altres nominacions.


Per Sant Pau, una hora hi cau

Eliseu Meifrèn (1858-1940), Marina.



Matí feliç
Per la Dolors Folch,
a la manera de Lu Yu
M’aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.
Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.
Ara sóc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo
com van d’aquí d’allà,
sobre l’aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ociosos.
                            I escric.
Narcís Comadira, Lent (2012). 


Gli anni (2)

Ann Austin.
Cuando me paro a contemplar mi estado
y a ver los pasos por do me han traído,
hallo, según por do anduve perdido,
que a mayor mal pudiera haber llegado;

mas cuando del camino estó olvidado,
a tanto mal no sé por do he venido;
sé que me acabo, y más he yo sentido
ver acabar conmigo mi cuidado.

Yo acabaré, que me entregué sin arte
a quien sabrá perderme y acabarme
si ella quisiere, y aun sabrá querello;

que pues mi voluntad puede matarme,
la suya, que no es tanto de mi parte,
pudiendo, ¿qué hará sino hacello?

Garcilaso de la Vega (c. 1501-1536).



Destrossant els nervis

Drew Barrymore fotografiada per Mark Seliger per a Rolling Stone el 1995.


«El director em va dir: “No el faig fora per respecte al seu honorable pare, que si no, ja faria temps que hauria sortit volant d’aquí.” I jo li vaig contestar: “Excel·lència, m’afalagueu més del compte en suposar-me capaç de volar.” Després vaig sentir que demanava: “Enduguin-se aquest senyor; em destrossa els nervis.»

Anton Thékhov, La meva vida. Relat d’un home de províncies, traducció d’Àngels Llòria, Barcelona, Minúscula, 2011, p. 7.