Anotació

Indiferència envers el destí

Manuel Álvarez Bravo (1902-2002), The Good Reputation Sleeping (1938).

 

«En Gabriel estava més blanc. Tenia una mirada més pensativa i una expressió més trista. Havia passat un calvari de desventures que li havia donat més del que li havia pres. Havia perdut tots els béns que tenia; havia caigut de la seva modesta eminència a una rasa encara més fonda d’aquella on havia sortit; però ara tenia una serenitat majestuosa que fins llavors desconeixia i aquella indiferència envers el destí que sovint envileix la persona però que, quan això no passa, constitueix l’essència de la seva grandesa. Així doncs, la humiliació havia esdevingut enaltiment, i la pèrdua, guany.»

 

«Gabriel was paler now. His eyes were more meditative, and his expression was more sad. He had passed through an ordeal of wretchedness which had given him more than it had taken away. He had sunk from his modest elevation as pastoral king into the very slime-pits of Siddim; but there was left to him a dignified calm he had never before known, and that indifference to fate which, though it often makes a villain of a man, is the basis of his sublimity when it does not. And thus the abasement had been exaltation, and the loss gain.»

 

Thomas Hardy (1840-1928), Lluny del brogit del món [Far from de Madding Crowd, 1874). Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Viena, 2013, p. 45.


Anuncis