Amistat(s)

Picasso (1881-1973), Dormeuse aux persiennes (1936). 
París, Museu Picasso.

 «—No veus que si no et puc tenir em tornaré boig? Ets l’única cosa d’aquest món que he desitjat de veritat.

»—George, jo no vull ser de ningú… ¿No pots comprendre que, a una dona, li cal llibertat? Apa, sigues bon noi. Si tornes a parlar d’aquesta manera, me n’hauré d’anar a casa.

»—Per què m’encoratges, en aquest cas? Jo no sóc d’aquesta mena d’homes amb els quals es pot jugar. Ho saps molt bé.

»La noia va fitar-lo amb els seus grans ulls grisos; la llum encenia un tornassol daurat en les fosques clapetes del seu iris.

»—Ja veig que no és fàcil tenir amics —digué.»

John Dos Passos (1896-1970), Manhattan Transfer (1925). Vol. II. Traducció de Manuel de Pedrolo. Barcelona, Proa, 1965, p. 35.